Roser Matheu i
Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985), retratava l’any
1917, Vista d'un paller de l'Albareda a tres minuts del poble, després de la
batuda. Sant Julià de Vilatorta. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2890/rec/12
Les primeres
notícies històriques de l'Albareda daten del segle XIII. La fesomia actual
respon a les reformes del segle XVII. En aquest mateix segle es construí una
capella dedicada a Sant Roc a pocs metres del mas.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/sant-roc-de-lalbereda-sant-julia-de.html
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc
https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbereda
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23695
El cens de l’any
1900 ens diu que a Sant Julià de Vilatorta hi vivien 1165 persones, dedicades
principalment a les activitats agrícoles,
a darreries de l’any 2023, consten 3.230 habitants de dret, i
l’activitat agrícola és molt residual.
Lluny queden els
temps en que per aquestes terres es deia ‘ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i
per triar Sant Julià ‘,
Al Mas Albereda – el topònim fa referència a
l’abundor d’àlbers – arbres que generalment apareixen a les vores i ribes
dels rius, a prop dels cabals d'aigua, a terrenys fangosos i profunds, on poden
suportar temperatures extremes i certa salinitat, i a llocs bastant humits. No
tenen grans requeriments quant al tipus de sòl, ja que pot viure en sòls
calcaris.
https://www.escriptors.cat/autors/matheur/biografia
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
