Cal començar bé el dia, fent en
primer lloc els exercicis de recuperació de la eritrodisestesia, en el meu cas,
tovallola a terra, i fer córrer amb la planta del peu una pilota de golf, una
botella de vidre,…, i practicar el equilibri, ara amb el peu dret, ara amb
l’esquerra, fer exercicis amb les mans
amb un mena d’eina que simula un teclat, amb una tecla per cada dit, exercicis amb la pilota medicinal,…, higiene personal – tinc un escalfador d’aigua
per evitar la despesa que comporta que arribi l’aigua calenta des de la
caldera, només per afaitar-me - ,
esmorzar, activar el meu tamagotchi – un vell rellotge despertador, al
que cal donar-hi corda cada dia, engegar
l’ordinador, i a manca d’imatges pròpies
– l’hivern, amb els dies curts, la
legitima vaga dels pagesos en aquests dies, el fred,.. no propicien massa les
sortides - i continuar fent recerca, en
aquest cas del dit Castell de Sant Marçal al terme de Cerdanyola del Vallès
El Castell de Sant Marçal és un dels edificis medievals que conserva
Cerdanyola. Es troba situat en un petit promontori des d'on es controla tot el
pla de Cerdanyola. És un dels elements emblemàtics del patrimoni de la ciutat.
Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l’any 1949.
Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola
té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada
l’església de Sant Marçal. El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat
fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de
Barcelona, l’inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de
Montcada. L’any 1225 el senescal ven el castell a Ramon de Plegamans. El seu
fill, Marimon de Plegamans, fou l’iniciador de la família Marimon, una de les
més rellevants de l’època i de la qual són descendents els actuals propietaris.
El títol de Marquès de Cerdanyola va ser concedit el 1690 a Fèlix de
Marimon i de Tort (1636 - 1721) , membre del consell
de S.M. a Itàlia i com a reconeixement a la seva ajuda a la Corona.
L’actual propietari del castell es el XXII Marquès de Cerdanyola, José
María Trénor y Löwenstein-Wertheim-Rosenberg ( Barcelona, 1974 )
El castell és en mans de la mateixa família des de fa 700 anys. Durant els
segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans
fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris.
Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati
central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l'any 1895
la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 – 7
de novembre de 1919) que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona
residència. Aquest ho va fer respectant l'estructura original, però recobrint
l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i
gòtica.
Capella del Castell.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5528
El títol Al cens de 1930 consten a Cerdanyola del Vallès 3.026 ànimes, aleshores ja més que duplicava el cens de 1920, i tancava l’exercici 2023 amb 57.879 habitants de dret. És més difícil trobar un cerdanyolenc, cerdanyolenca, amb pares, avis i besavis nascuts a Cerdanyola del Vallès, que un polític honest, o la veritable explicació a l’allau de pèl·lets caiguts al mar davant les costes de Galicia.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
