Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés a Rubinat, eren prop de les 9,00, i no voltava ningú pel carrer, retratàvem l’església, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria per imposició de les forces d’ocupació, la denominació en llengua catalana és Marededéu, en la fotografia del interior que feia el Jordi Contijoch Boada, s’adverteix que presideix una imatge que identifico com la Marededéu del Carme.
Els Goigs publicats per Josep Maria Viñolas Esteva, venen a corroborar la nostra tesis:
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/02/goigs-la-mare-de-deu-de-rubinat-rubinat.html
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Patrimoni Gencat en diu; església de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó i teulada a doble vessant. Les naus es capçaven per tres absis semicirculars, dels quals l'únic que s'ha conservat és el del nord, que té la seva estructura original, on és present un fris continu d'articulacions sota ràfec de pedra, amb els timpanells monolítics, sobre una finestra de doble esqueixada situada a un nivell inferior .
L´absis central va es va veure substituït per un cos rectangular que allotjava el cambril i la sagristia.
Al costat nord de la nau, a l'angle nord-est, hi ha un campanar de planta quadrada, amb quatre ulls d'arc de mig punt i coberta a quatre vessants, que s'incorpora posteriorment, en el segle XVII o XVIII, sobre la planta baixa del primitiu campanar d'època altmedieval.
A la seva part baixa encara conserva lesenes angulars que devien ser acompanyades per una decoració de motius llombards semblants a les de l´absis nord. A la façana nord hi ha dos portes d'accés a l'edifici amb arc de mig punt. L'edifici presenta una obra feta amb carreus o carreuó ben treballat, disposat ordenadament i restes d'un arrebossat.
Al llarg del matí, malgrat l’absoluta manca d’informació, accediríem a la Torre Secundino Gorgot Feliú i al runam esfereïdor de l’ermita de Sant Romà, on constatàvem – una vegada més – que això de SOM UN NACIO és un cruel sarcasme.
Imploràvem a la Marededéu i a Sant Romà que elevessin a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor allibera el teu poble !!!!
.jpeg)
.jpg)
.jpg){kind=link}