IN MEMORIAM DE L’ESCOLA MÉNAGÈRE AGRÍCOLA FEMENINA SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA URGELLENCA. LLEIDA. CATALUNYA

 

Ignasi Girona Vilanova (Barcelona, 1857 - 1923 i la seva esposa Anna Jover Peix , van introduir a la colònia, al voltant del 1912, l'Escola Ménagère agrícola femenina Santa Anna, un model d'ensenyament belga, gestionada per l'orde de les Dominiques de l'Anunciata.

 Tota una mostra de l'interès dels Girona en la pedagogia social.

En aquells anys, a la colònia hi residien quaranta famílies amb una població que superava les quatre-centes persones.

 

https://www.territoris.cat/articulo/noguera/sota-proteccio-mare-deu-remei-lempremta-dels-girona-pla-durgell/20191002135257059360.html

 L’escola tancava l’any 1975, i es signava el traspàs als Germans Franciscans de Creu Blanca al mes de agost de 1977 i al gener de l’any 1978 començaven a arribar els primer interns.

El 8 d’abril de 1978 es feia la inauguració oficial amb presència dels bisbes de la Seu d’Urgell, Solsona i Tànger , i el fundador de la Congregació Religiosa Germans Franciscans de Creu Blanca , el germà, Isidoro Lezcano Guerra (Tenoya, Las Palmas de Gran Canaria, 1935 - Las Palmas de Gran Canaria., 20 de febrer de 2006).

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’edifici l’any 1910, i els de les darreres ampliacions i reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA VERGE I SANT ANTONI ABAT DE GERB. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/425

A finals del segle XIX els gerbolins decidiren abandonar i enderrocar el nucli històric de Gerb i construir noves cases a la zona baixa del poble.

 Entre el 1900 i el 1910 es bastiren les noves cases del poble.

El 1907 es consagrà la nova església amb la mateixa advocació a Sant Salvador i una capella dedicada a Sant Antoni i la Mare de Déu.

Prèviament, s'havia enderrocat l'església feta bastir per Ermengol IV.

Agustín Durán Sanperea​ (Cervera (Lérida), 5 de junio de 1887-Barcelona, 29 de abril de 1975) dona notícia que, per sufragar la construcció de la nova església de 1907, es vengué el retaule gòtic del segle XIV que, després de passar per les mans de l'antiquari Salvador Babra i Rubinat (1874- Barcelona, 1 de febrer de 1930) de Barcelona, ingressà el 1931 al Museu de la Ciutadella, antecedent de l'actual MNAC.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/retaule-de-la-mare-de-deu-i-sant-antoni-abat/anonim-catalunya-lleida/025071-000

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/nouvelles-eglise-de-sant-salvador-gerb.html

Que Sant Antoni  Abat i la Mare de Déu de Gerb, , elevin a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA MIR. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43383

La Mare de Déu de la Mir és un santuari a l'antic terme ribagorçà de Sapeira, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Jussà.

 Està situat a 784 metres  d'altitud, a llevant d'Escarlà, a l'extrem occidental del Serrat de la Capella, a l'esquerra del barranc d'Escarlà i a la dreta del de la Mir, que formen l'esperó de roca damunt del qual es troba l'ermita.

 Adés, el 6 de maig s'hi celebrava amb un aplec la festivitat de la Mir.

La seva jurisdicció eclesiàstica pertany a la diòcesi de Lleida i depèn de l'església de Sant Pere d'Espills

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/04/21/mare-de-deu-de-la-mir/?fbclid=IwAR1ixMQskCW89C3VTx_E0CX6kg1ITyjNklrgx2t38sFFie2jc4DXnnjskl0

 

LLUIS COLOMES FIGUERA, descriu el santuari com un edifici d’una sola nau orientat d’est a oest i sense cap estil arquitectònic definit.

 La capçalera és a llevant i inicialment tota la nau estava oberta a ponent.

 Amb el temps es va tancar i s’hi van deixar tres finestres, una d’ull de bou i dues quadrades i una porta

 La coberta és de volta de canó i en el seu interior només hi queda l’altar on hi havia la Mare de Déu de la Mir, que es va traslladar a la nova capella situada al costat del riu Noguera Ribagorçana.

 

Al damunt de la volta hi ha un petit campanar d’un sol ull on hi havia la campana (actualment desapareguda).

Està acabat amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca que arranca d’una imposta que hi ha a cada costat.

El llenat està fet amb lloses planes del país que li dona un aspecte molt rústic

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-mir-en.html?spref=tw

Quan al topònim:

http://euskerarenjatorria.eus/?p=27456&lang=es

Que la Marededéu de Mir, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

HOTEL DE SANTA FE. FOGARS DE MONTCLUS. EL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY SOBIRÀ

 

El Crisant Palau, publica fotografies  de l’Hotel Montseny a Santa Fe que  fou erigit entre els anys 1912 i 1914 per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921)  , un ric editor , al  que el rei Alfons XIII (Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) va nomenar Comte de la Vall de Canet,  el títol és avui de Ramon Capmany Aubiña

http://www.monmontseny.com/2014/06/26/els-ultims-segles-a-santa-fe-del-montseny-iv-lhotel-i-lembassament/

La construcció de l’hotel de Santa Fe es va encarregar al jove arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962)  , fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner, que va acabar la carrera el 1907 i va construir el nou hotel entre el 1912 i 1914.

En algun lloc es parla de Pere Domènech Pou – ens agradarà tenir dades del lloc de naixement o traspàs, si va existir , a l'email castellardiari@gmail.com -   com autor tant de l’hotel, com de d’Estanyol, i més tard del Pantà de Santa Fe.   

Llevat d’una prova documental fefaent defensem l’autoria de l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962). Afegirem que fins el disseny de la “ fabriqueta” va ser obra seva.  

Una de les tàctiques de la dictadura era justament la “ d’enfollisconar “ – quan no era possible eliminar-la – la documentació de Patrimoni Immoble de Catalunya, val a dir que se’n van sortir molt bé.

Fa tant anys que tenim l’enemic a casa, almenys d’ençà de 1714, que afegit a la síndrome d’Estocolm/1714/1939, que a moltes persones els costs identificar-los, com las meigas però,  haberlos haylos

Que Santa  Fe  porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

MASIA DE LA COROMINA. SANT QUIRZE DE BESORA. EL BISAURA. OSONA

 

El Josep Llimós Camprubi, em confirmava que la fotografia que havia recuperat de la màquina Olympus,  - a la que amb tota justícia qualificava de “ màquina catòlica” perquè m’havia permès retratar els interiors d’algunes capelles, ermites, introduint la màquina en qualsevol escletxa , i fent servir el flaix -, era de la Coromina de Sant Quirze de Besora.

Patrimoni Gencat en diu ; Gran edifici de forma quadrada, de tipus senyorívol, amb tres plantes.

A la banda sud, la façana s'obre a través d'una galeria coberta amb arcades a cada planta.

Els baixos es cobreixen amb voltes.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780

La resta de forjats són amb cabirons de fusta i la coberta, a quatre vessants en forma de piràmide, és a base de cavalls i teula àrab.

Les galeries han estat modernament reforçades amb bigues de ferro i formigó.

La pairalia es troba vorejada d'edificacions annexes, incloent una capella del segle XIX, advocada al Sant Crist. .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/cobles-al-sant-crist-del-mas-la.htm

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23780

Sant Quirze de Besora és un municipi situat a la comarca d'Osona, que fins a l’any  1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Pertany a la subcomarca del Bisaura.

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9204

Que el Sant Crist de la Coromina, porti fins a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL, PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS A NAENS. SENTERADA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

No s’explica gaire cosa de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel deNaens.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/oracio-sant-miquel-del-papa-lleo-xiii.html

Sembla que al segle XX , l'església fou esberlada per eixamplar la carretera que accedia al poble. Caldria si més no, concretar en quin període del segle XX, oi?.  Tot fa pensar que succeïa en el llarguíssim període la II dictadura feixista, la de general Franco. Ens agradarà però, tenir-ne confirmació.

Tot el que podem veure a dia d’avui de l’antiga parròquia del nucli de Naens,  que estava situada a l'entrada del poble, son les restes d'un mur lateral i l'arrencada de la volta de l'església. Fora possible trobar una imatge anterior a l’ ensulsiament ?.

L’ Ester Gonzalez Vidal, retratava les restes de l’Església romànica advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, que apareixen a la part inferior de la imatge, i l’església “nova”, advocada ara a sant Esteve, protomàrtir. Imaginem que la destrucció de l’església romànica devia comportar un ascens polític al seu “ promotor”, oi?. 

Tenim l’enemic a casa almenys d’ençà de 1714, això fa que en massa ocasions no el percebem tal i com és, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE L’ATENEU SANT VICENÇ. SANT VICENÇ DE CASTELLET. EL BAGES

 

Endegàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya l’any 2015, fins aquella data retratàvem únicament les ‘ escoles monumentals’ que s’havien aixecat per la Mancomunitat de Catalunya, i per la Generalitat en el brevíssim lapsus democràtic de la II República.

Llegia que l’any  1931, la Societat Ateneu “tenia una escola mixta d'uns 40 alumnes amb servei de biblioteca” (Suades, 2015)

Ens agradaria rebre testimonis gràfics d’aquella escola a l’email castellardiari@gmail.com

Tot el que no es faci des de l’àmbit privat, quedarà per fer. 

A cada poble, vila o ciutat, hi havia abans de la dictadura franquista, almenys una escola – normalment dues , per allò de l’educació segregada – que es gestionaven des de l’àmbit social, religiós, privat, i en menor mesura des de les administracions públiques, que ni tenien – ni tenen -  cap interès en l’educació.