dilluns, 11 de maig del 2020

IN MEMORIAN DEL MAS VELL DEL SORDER. TAMARIT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges del mas vell del Sorder, i de la seva torre ; havíem publicat recentment un post aa que podríem denominar ‘mas nou’ obra magnifica de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949)
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/04/mas-de-sorder-tamarit-tarragona.html

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K.1167’7de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.200 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí de terra a mà dreta i a uns 300 metres es troba el Mas de Sorder. El mas està obert i abandonat. S’ubica en una zona elevada i amb fort pendent al nord, dominant però dos comellars a nord-oest i sud-est.

Actualment la vegetació que envolta el mas és de bosc de pi blanc, amb algunes palmeres que emmarquen el camí d’accés.

Alguns camps del voltant estan conreats amb vinya.

El mas vell el formen un conjunt de diferents cossos arrenglerats en dues plantes i de dimensions diverses que conserva encara una sèrie d'elements singulars com la porta principal, amb arc de carreus, i una gran arcada apuntada en el que seria el celler. També ressalta la finestra que s'obre damunt la porta principal, amb muntants de pedra picada i llinda decorada amb fals arquet conopial. Davant de l'antic mas hi ha un pati tancat amb un mur, i annexat a l'est es troben les antigues quadres i altres dependències.


La torre, per altra banda, és un edifici quadrat de 3'40 per 3'40 metres. La seva alçada original no es pot saber amb seguretat, atès que actualment es troba molt reformada. Aquesta fou construïda amb maçoneria amb els angles i les obertures reforçats amb carreus.


Les quatre façanes de la torre estan arrebossades, de manera que queden ocultes les possibles espitlleres i altres obertures. No apareix cap porta oberta a l'exterior i la comunicació amb el mas es realitza pel nord.

Dins la torre, en el primer pis hi ha una volta de canó rebaixada. La part superior de la construcció, que originalment deuria estar descoberta, presenta, avui en dia, un sostre a dues vessants.

Actualment només són visibles tres finestres. A l'alçada del segon pis s'obre, en la cara meridional, l'única finestra decoració amb muntants de pedra picada i llindar ornat amb fals arquet conopial, del mateix estil que la situada en la façana, la qual cosa és un indici de la contemporaneïtat d'ambdós edificis: torre i mas.

Aquesta torre s'ha situat en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII i té una consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

En l’entrada que dedicàvem a la casa dita del Rubió, al terme de Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès, en quines terres neix la riera de Sant Joan, dèiem ; l’esmentada casa d’aire marcadament senyorial, va ser fortificada al Segle XVII per un hereu implicat en les lluites entre Nyerros i Cadells. Segons la tradició havia hagut de fugir, cames ajudeu-me, i seguint els consells dels seus protectors, possiblement nyerros, va decidir construir una magnifica torre, tot i esmerçant en aquesta tasca una bona part del seu patrimoni.

Des de fa segles el perill per a les terres perifèriques no arriba des del mar, sinó des de les terres interiors :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/mal-almansa-tots-alcanca-llarg-cami-blaverisme_154569_102.html

https://www.youtube.com/watch?v=sgK609it9o0


A la torre se li adossà l'antic mas destinat a l'explotació agrícola del territori proper que, a inicis del segle passat, es reconvertí en una residència d'estiueig, sense que això comportés perdre el seu caràcter rural.

http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK3NvcmRlciUyKy0xJQ==&codi=4304

Malgrat l’estat general d’abandonament la torre presenta un estat de conservació prou bo i la part vella del mas encara podria salvar-se.

L’atenció pública continua captiva de la pèssima evolució de la Covid.19 que continua amb un ALT percentatge de mortalitat, l’ 11,76%,
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/11/5eb8df64fdddff7e9c8b462e.html

Es manté des de l’inici ‘oficial’ de la pandèmia – desconeixem les veritables raons – la ocultació del nombre i les dades de les persones que han traspassat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, tothom dissortadament però, ha tingut noticia del traspàs d’un familiar, amic, conegut, veí ,…., la continuïtat d’aquesta ‘política’ de desinformació – que la ciutadania no entén - comença a passar factura a les autoritats Locals,

Les crides constants a la prudència fetes per els mateixos que ens amaguen dia si , i dia també, informació sobre com evoluciona la pandèmia, acrediten si més no, que tenen mala memòria , obliden – com s’ha dit des de sempre – que les mentides sempre es tornen verí per qui les diu.
Sembla que ja preparen un show col·lectiu amb la presència de totes les ‘patums’ quan es doni per acabada la pandèmia de la Covid.19.

Des del primer dia traslladàvem el nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat.

Que la Mare de Déu, especialment avui, dia en que es celebra la seva advocació de la Mare de Déu de la Salut, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dissabte, 9 de maig del 2020

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA I DE SANT ROC. FOGARS DE MONTCLÚS-LA COSTA DEL MONTSENY. EL MONTSENY JUSSÀ.

El Crisant Palau publica una fotografia de l’Església de santa Maria de l'Illa, coneguda també de com Sant Roc, i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, prop casa de l’Illa, a Fogars de Montclús - La Costa de Montseny a la comarca administrativa del Vallès Oriental, i a la comarca natural del Montseny jussà.


Avui la trobareu anunciada com Sant Roc hostal restaurant.

Patrimoni Gencat
ens diu; l'any 1272, el canonge Pere Illa, segons el seu testament, va fer a la capella la deixa d'un pali de 50 sous de valor. Aquestes són les primeres notícies referents aquesta capella.

Sembla ser que l'agost de 1873 va caure part de la volta i durant quinze anys restà abandonada.

El 1888 s'hi va fer una reparació que costà 514, 50 pessetes, 3,09 € ; diners provinents dels feligresos.

Edifici religiós d'una sola nau, absis circular i probablement sigui romànica.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Està formada per quatre trams d'arc rebaixats datats del segle XVII.

Té una senzilla espadanya.

Al seu interior custodia un retaule, d'estil plateresc, del segle XVII, que es troba mutilat i en mal estat de conservació.

Continua l’obscurantisme quan a les dades de víctimes de la Covid.19, i alhora que la prohibició de desvetllar les dades personals dels finats, la de que les seves famílies i amics puguin acomiadar-se. Ens haurien d’explicar la raó que justificà aquesta mesura.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

divendres, 8 de maig del 2020

TORRE DE GUAITA I BADA DEL MAS DE LA CREU. TAMARIT. TARRAGONA

Raul Pastó Ceballos em feia arribar un parell de fotografies de la torre de guaita i bada exempta de la masia de la Creu, al terme de Tamarit, afegit “manu miitari” al de Tarragona.



Patrimoni Gencat ens diu que la torre és un edifici quadrat de 4'20 per 4'70 metres amb un gruix de mur de 0'90 metres. L'alçada de la torre és de 14 metres, aproximadament. L'aparell és de maçoneria amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Es conserven matacans i merlets que són de tipus triangular esglaonat amb espitllera central. No hi ha cap porta d'accés a la torre que és de suposar es realitzaria des del mas. En els murs apareixen un seguit de espitlleres defensades per quatre matacans existents en la part superior de la torre, tots ells centrats excepte el septentrional que està girat per defensar l'entrada del mas. Hi ha altres obertures de cronologia posterior i dues gàrgoles a la terrassa. La distribució interior és de planta, tres pisos coberts amb volta, més la terrassa superior.

La data de construcció d’aquesta torre, Patrimoni Gencat la situa en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII. Actualment el mas , tot i que resta en bon estat de conservació, està deshabitat.

En ocasió de documentar la casa dita del Rubió, en quines terres neix la riera de Sant Joan , al terme de Monistrol de Calders, a la comarca del Moinés, recollíem que l’esmentada casa d’aire marcadament senyorial, va ser fortificada al Segle XVII per un hereu implicat en les lluites entre Nyerros i Cadells.

Segons la tradició havia hagut de fugir, cames ajudeu-me, i seguint els consells dels seus protectors, possiblement nyerros, va decidir construir una magnifica torre, tot i esmerçant en aquesta tasca una bona part del seu patrimoni; actualment la casa a cura d’un masover presenta un magnífic aspecte.

En fem esment perquè el mal costum del copiar/pegar , fa que s’atribueixin a les incursions de pirates moros que assolaren les costes bona part de les torres aixecades arreu de Catalunya. El “perill” a Catalunya fa MOLTS ANYS que no ens arriba per via marítima.

Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167’700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la T-2039 en direcció a El Catllar. A uns 2.500 metres, i una vegada creuada l'autopista A-7, es segueix un camí a mà esquerra (tancat amb una cadena) i a 400 metres trobem el mas. S’ubica en una zona muntanyosa en veïnatge amb altres masos fortificats de l’antic terme de Tamarit: els masos de Pastoret i de Sorder. La vegetació que envolta el jaciment és de bosc de pi blanc, camps de conreu de garrofers abandonats, figueres, juntament amb algunes plantacions aïllades de xipresos i palmeres.

Persisteixen els atacs a http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/

Malgrat això, i fins on sigui possible, continuarem publicant , fa MOLTS ANYS que ens fèiem nostres les paraules de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble"

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.

La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/06/5eb2604afdddff10148b459b.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.

Us deixo unes dades per a la vostra consideració; Catalunya té una població estimada de 7,5 milions de persones.

El REINO DE ESPAÑA té una població estimada de 47 milions de persones

Si es fa una extrapolació de dades, si Catalunya 10831 víctimes , el REINO DE ESPAÑA 67.874 victimes.

Les dades son aclaparadores, s’estan amagant 57.043 víctimes.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat, i als que en aquestes circumstancies INEXPLICABLES , els furten l’escalf d’aquells que els estimen.

dimarts, 5 de maig del 2020

SANT SADURNÍ DE GAVARRA. COLL DE NARGÓ.L’URGELL SOBIRÀ.

El Raul Pastó Ceballos publicava una fotografia de l'església de Sant Sadurní, conjuntament amb el castell, destaquen en el conjunt de cases que formen el nucli de Gavarra.


L’advocació de Sant Sadurní de Tolosa , força freqüent a Catalunya, especialment en les comarques prepirinenques i pirinenques la portaven els soldats francs, que no encara francesos, quan recolzaven als comtes catalans – ja aleshores es reconeixien com catalans – en la tasca de foragitar als sarraïns.

Patrimoni Gencat
ens diu que la primitiva església d'una nau i capçalera semicircular ha estat sensiblement modificada. Entre els segles XVII i XVIII, moment que la nau va ser allargada fent desaparèixer l'absis. Està coberta amb volta de canó apuntada reforçada amb arcs doblers.

L'element més destacat és sens dubte el campanar de planta circular encastat al mur septentrional. Presenta dues finestres geminades, l'una amb capitell mensuliformes i l'altra cegada. Tenia un segon pis, desaparegut el 1922, que fou agençat per un campanar d'espadanya de dues obertures.

Ens agradarà rebre’n imatges fotogràfiques a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , a la segona dècada del segle XX el Pirineu era un anar i venir d’espoliadors d’art amb les seves màquines fotogràfiques.

Conserva a l'interior l'únic retaule barroc del segle XVIII en el seu lloc original de la comarca.

La notícia més antiga coneguda que fa referència al lloc de Gavarra és de l'any 1046, fa referència a la venda d'un alou "in castro Gavarra". Posteriorment, els anys 1048, 1054, 1064 i 1088 es documenten vendes, permutes o donacions relatives a terres situades al terme de Gavarra i el seu castell. Entre els segles XVII i XVIII, època en que s'engrandí el temple modificant la capçalera, no se'n tenen notícies. L'espadanya que corona el campanar sembla que fou construïda el 1922, en desaparèixer el darrer pis de la torre.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-serni-de-gavarra-coll-de-nargo-alt.html

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15520

MAI, MAI. MAI, perdonaré aquest perllongat arrest domiciliari, amb el toc de queda incorporat, amb el pretext de la Covid.19 que assolava el REINO DE ESPAÑA, com enlloc del món.

Quan al topònim al diccionari català valència balear ens diu que etimològicament és de procedència preromana; el radical *gab-, segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca (BDC, xvii, 66 i ss.); cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera. (Cf. Rohlfs Gasc. 15).

No trobava cap comentari del que en diu/deia el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), que posava les bases per a l’espoli sistemàtic de la riquesa que es produïa/produeix a Catalunya. Això en fa témer, que el topònim tingui relació amb el mot ‘esbarzer’


La Covid. 19 i els seus terribles efectes :
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/05/5eb10b6efdddfffd998b45dd.html

Continuen de tristíssima actualitat, com també l’estultícia i la supèrbia del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. En deixem constància al sols efectes de deixar memòria d’aquest moment tan tràgic que ens ha tocat de viure.

diumenge, 3 de maig del 2020

PALAU GUELL. BARCELONA

L’Antoni Calvo Uribe dedica un dels seus àlbums al Palau Güell, situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 de Barcelona.
https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/media_set?set=a.2544910696216&type=3


L’enciclopedia catalana dedica una brevissima entrada al Palau Güell ; Residència urbana d’Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918),, construïda per Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), al carrer Nou de la Rambla de Barcelona.

Edifici luxós, fou un prodigi arquitectònic tant des del punt de vista estructural com de moblament. Per la racionalitat i la modernitat de molts dels seus plantejaments (plana lliure, sistemes d’instal·lacions, façana posterior, construcció sobre columnes, etc.) cal considerar-lo com una anticipació de l’arquitectura dels anys 1920-30.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de l'arquitecte del seu taller Francesc Berenguer Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914)[ , el mestre forjador Joan Oñós, l'ebenisteria d'Antoni Oliva i Eudald Puntí, la decoració, vitralls i mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1 de gener de 1848 - Barcelona, 11 d'octubre de 1914) i la pintura d'Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 1850 - Barcelona, 1920).

https://hierroyfuego.mforos.com/2109348/11233643-joan-onos/

L’any 1984 fou declarat patrimoni cultural per la UNESCO.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0031482.xml

https://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/palau-guell/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_G%C3%BCell

https://www.diba.cat/web/spal/palau-guell

https://equipatgedema.cat/catalunya/barcelona/palau-guell-historia-visita-y-quan-anar-gratis/


Em sobtava que no es fes esment de l’existència d’una Capella, o d’un oratori en aquest edifici, com era costum de l’època.

Si va existir ens agradés saber d’advocació que tenia i si fos possible rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La pandèmia de la Covid.19 , i la pèssima gestió que en feia el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA continua ocupant TOT l’interès informatiu :


https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html


Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos

62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)

Han dado positivo 41.785 sanitarios

Que Santa Eulàlia i la Verge de la Mercè, ambdós patrones de la ciutat de Barcelona, intercedeixin davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

dissabte, 2 de maig del 2020

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE BAÉN. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia feta des de la zona de l’absis de l’església de Sant Andreu de Baén que podem datar entre els segles XI - XII.


Patrimoni Gencat
ens explica que és una església d'una sola nau amb absis semicircular a l'est, il·luminat per tres petites finestres atrompetades i sense decoració.

Vista exterior de l'església.2013. Jordi Contijoch Boada

Sobre la façana, situada a ponent, s'aixeca un baix cloquer a mig camí entre la torre i l'espadanya, de secció rectangular i coberta a dues aigües, en el que s'obren dos petits arcs de mig punt a ponent i altres dos en els costats laterals actualment encegats. Sota del cloquer es troba situada la porta d'entrada, d'arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca i per damunt d'aquesta un diminut òcul. Els murs són d'aparell de petit tamany sense desbastar. La coberta és a dues aigües. En la part inferior del parament nord, es pot observar un arc encegat.

A l'interior, la nau es troba dividida per un arc faixó en dos curts trams.

Fotografia del interior . Jordi Contijoch Boada. 2013

Al costat de migdia s'hi ha adossat una petita sagristia.

la vila i el castell de Baén apareixen àmpliament documentats a partir del segle X, no hi ha però, notícies directes sobre l'església de sant Andreu, que mantingué la categoria de parròquia fins a dates recents, en què fou unida a la parròquia de Sant Feliu de Gerri de la Sal.
La Covid.19 continua un dia si i l’altre també, marcant la vida i la mort, els comentaris sobre la idoneïtat dels que n’assumien quasi ‘manu militari’ la gestió, no son cap consol :

https://www.elnacional.cat/es/politica/alfonso-guerra-illa-politica-mejores_498603_102.html?fbclid=IwAR2VhkQkzaPr_67RbbD5thNDIwwRXMo0SzGKy3bOY1VQ-lZhoy-Qea7b7dc

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/no-es-aixo-companys-no-es-aixo-2/?fbclid=IwAR2uMxXtnO_A23LlXpble23hbP3Xl86ST8hCMs_mjw4bptBfQr6H6CTtWt0


De com de malament evoluciona la pandèmia en dóna bona prova la reiteració sobre la conducta inadequada del rei demèrit:

https://www.elnacional.cat/ca/politica/premsa-europea-obre-portada-joan-carles-escandol-reial_498903_102.html?fbclid=IwAR3C7f4psYrInvojmdhJ-gTzIhnMPvWAzjmAnCLFXXGYomOV8x_bBN8Mvbw

https://www.elnacional.cat/ca/politica/joan-carles-gestor-gurtel-ingressar-milons-suissa_498912_102.html?fbclid=IwAR1vGduYnefhBcUtyT0rXQ8avfNtRZ2yeoFCNJMss-v8SaQ2XOmOF2R1S18

Hi ha en la ciutadania una sensació indefinida que podria trobar-se entre el fàstic i la impotència que Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) capava perfectamebt en la seva cançó, NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ :


No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem

fins que no calgui dir: no és això.

Que Sant Andreu intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

divendres, 1 de maig del 2020

IN MEMORIAM. EL CASTELL DE QUEROL, EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de les restes del Castell de Querol, a la població homònima a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.


La Baronia de Querol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del segle XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins la fi del segle XIX.


El runam del castell de Querol es troba situat a la part més alta del nucli, a l'esquerra del riu Gaià.

El conjunt, tot i que es troba molt malmès, encara conserva elements interessants com restes de torres circulars, finestres, matacans i diversos arcs ogivals i de mig punt.

És una construcció en pedra que configura la imatge característica del poble.

Etimològicament Querol deriva del del pre-romà *cariŏlu, dim. de *carĭu, ‘penya’.

https://www.castellscatalans.cat/imatges/querol.pdf

http://castellscatalans.blogspot.com/2008/01/querol-alt-camp.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/04/querol-el-castell-ferestec-limits-de.html

Avui, dia 1 de maig NO es permeten les manifestacions, escrivíem suara, la pandèmia gestionada de forma MOLT maldestra pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, més enllà dels morts, “oficials” i REALS, obre unes perspectives terrorífiques al món laboral, i àdhuc en l’àmbit de la petita i mitjana empresa.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/30/5eaa5e44fdddffc10d8b4685.html

Llevat d’una reacció ràpida del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, les protestes son inevitables.

Demà, s’aixeca “l’arrest domiciliari” imposat pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, aquí teniu els horaris :

http://esport.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/2020/abril2020_documents/INFOGRAFIA-Desc-Fase0-2.pdf

Que Santa Maria de Querol intercedeixi davant l’Altíssim per tots nosaltres.