Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” alsguanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.
El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb
573 ànimes, i el sòl l’any 2014 amb 140 habitants de dret.
https://lafotodelpep.org/2023/03/03/03-03-2023-3/#more-27597
Les runes de l’Escola de la Flaüta estan a mig camí dels pobles de Clariana
i de Santa Susanna de Riner, l’indret pertany al municipi de Clariana, està però, a pocs metres de la línia que marca el
canvi de municipi.
La demografia no explica per ella sola l’estigmatització i la postergació
de l’escola rural que es feu ben visible durant la postguerra, quan la
dictadura “ convalidava crims i excessos de tota mena, duts a terme duran la
contesa bèl·lica, per la plaça de mestre de l’escola pública ”
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html
A partir de l’any 1939 algunes
escoles rurals del país esdevingueren, a més de tot el que hem dit
anteriorment, centres de càstig per als mestres que durant la Guerra Civil
«habían cometido irregularidades» o que, simplement, es mostraren poc proclius
al nou règim. Consegüentment, algunes d’aquestes escoles esdevingueren
autèntics purgatoris intel·lectuals: «Quan l’administració volia castigar un
mestre… per desviacions polítiques, tenia una solució diabòlica: l’enviava a
una escola petita, i si era a les
comarques interiors ,i si era a les comarques
dels Pirineus millor».
Voldria tenir les dades del Pep, autor de la fotografia de les runes de l’escola
de la Flaüta , i com a regal de Nadal – la tradició catalana, diu que qui no
estrena res per NADAL, no res val -,
voldria rebre imatges i dades de més edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o
coetanis a la dictadura franquista.
Catalunya us ho agrairà.
Mentre preparava aquesta publicació, continua el “ circ electoral “, on uns i altres canten amb més o menys convicció allò de :
Ara que anem a poc a poc...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides, tralarà...
Anem a dir mentides.
Per la mar corren les llebres, tralarà...
Per la muntanya les sardines, tralarà... ,
Personalment quan sento als representants dels Partits ANTIDEMOCRATICS, digui el que diguin , sempre escolto ,
«Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.»
QUE NO US ENGANYIN

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada