No ens cansem de recordar que el Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar
solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos). Dit
això només l’església catalana, i les esglésies ortodoxes, atenien aquest
manament. Que “ ells” expliquin les
seves raons.
Llegia de l’Església edifici de tipus neoclàssic, auster, de finals del
segle XVIII, situat a la part baixa del petit llogarret. Consta d'una nau
central i dues naus laterals, amb l'absis recte, i el campanar, adossat a la
façana principal, a la dreta. La nau central és amb coberta de teula àrab a
dues aigües mentre que la nau dreta és amb coberta a un vessant. Per contra, la
nau esquerra no mostra la coberta perquè queda incorporada per sota el nivell
de l’habitatge que s’alça per damunt en aquell costat. L’aparell del mur és de
paredat amb pedra vista, calcària del país, de mida petita i mitjana disposada
en filades regulars.
La façana, orientada a oest, és presidida per la portalada, ben emmarcada
amb carreus de pedra sorrenca de més qualitat, i arc rodó adovellat, amb una
creu a la clau en baix relleu. Destaca la presència d'una placa amb l'escut del
poble i l'any de restauració del temple, l'any 1882. A dalt, apareix un òcul
rodó, també emmarcat amb pedra sorrenca i vidriat, que precedeix el fi ràfec de
rajol i teula. A la dreta, s’alça la torre-campanar, que parteix d’un cos
quadrangular, i per sobre de la cornisa, ja damunt la coberta, esdevé en cos
octogonal. A aquest cos superior, la torre s’obre als quatre vents amb alts
finestrals, en arc rodó fet de maó, que s’assenyala amb una segona i darrera
cornisa que circumda tot el perímetre. La torre es remata amb un terrat pla
protegit per un balustre de pedra.
A l’interior, la coberta és en volta de canó suportada per tres arcs
torals, bastits sobre sengles pilastres i imposta. Un òcul al capdamunt del mur
dret, a la meitat de la nau, il·lumina l’interior. A cada lateral, s’hi obren
dues senzilles capelles, obertes a la nau mitjançant arc de mig punt.
Interiorment, tres de les capelles són en coberta volta de canó i la primera a
l’esquerra, és en volta de creueria amb botó a la clau. Cal destacar la pica
beneitera barroca i la pica baptismal tancada en un espai interior al mur
esquerre, reixat al 1819. Al paviment de la primera capella lateral dreta, hi
ha una sepultura de 1699.
El Toni Flores Larrosa ( 1962 + 2019 ) i Esther Celma Fe, feien una excel·lent publicació del Fossar de Viver.
Quan preparava aquesta publicació el dia 20.10.2026, es donava per acabada la DANA que s'enduia 5 vides i provocava danys gravíssims en tots els sectors econòmics i socials. Només em venia al cap un pregària:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada