dimarts, 20 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA DE VIVER DE SEGARRA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉÚ, MAL DITA SANTA MARIA. SANT RAMON. LA SEGARRA

 

No ens cansem de recordar que el Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos). Dit això només l’església catalana, i les esglésies ortodoxes, atenien aquest manament. Que “ ells” expliquin  les seves raons.

Llegia de l’Església edifici de tipus neoclàssic, auster, de finals del segle XVIII, situat a la part baixa del petit llogarret. Consta d'una nau central i dues naus laterals, amb l'absis recte, i el campanar, adossat a la façana principal, a la dreta. La nau central és amb coberta de teula àrab a dues aigües mentre que la nau dreta és amb coberta a un vessant. Per contra, la nau esquerra no mostra la coberta perquè queda incorporada per sota el nivell de l’habitatge que s’alça per damunt en aquell costat. L’aparell del mur és de paredat amb pedra vista, calcària del país, de mida petita i mitjana disposada en filades regulars.

 


La façana, orientada a oest, és presidida per la portalada, ben emmarcada amb carreus de pedra sorrenca de més qualitat, i arc rodó adovellat, amb una creu a la clau en baix relleu. Destaca la presència d'una placa amb l'escut del poble i l'any de restauració del temple, l'any 1882. A dalt, apareix un òcul rodó, també emmarcat amb pedra sorrenca i vidriat, que precedeix el fi ràfec de rajol i teula. A la dreta, s’alça la torre-campanar, que parteix d’un cos quadrangular, i per sobre de la cornisa, ja damunt la coberta, esdevé en cos octogonal. A aquest cos superior, la torre s’obre als quatre vents amb alts finestrals, en arc rodó fet de maó, que s’assenyala amb una segona i darrera cornisa que circumda tot el perímetre. La torre es remata amb un terrat pla protegit per un balustre de pedra.

 


A l’interior, la coberta és en volta de canó suportada per tres arcs torals, bastits sobre sengles pilastres i imposta. Un òcul al capdamunt del mur dret, a la meitat de la nau, il·lumina l’interior. A cada lateral, s’hi obren dues senzilles capelles, obertes a la nau mitjançant arc de mig punt. Interiorment, tres de les capelles són en coberta volta de canó i la primera a l’esquerra, és en volta de creueria amb botó a la clau. Cal destacar la pica beneitera barroca i la pica baptismal tancada en un espai interior al mur esquerre, reixat al 1819. Al paviment de la primera capella lateral dreta, hi ha una sepultura de 1699.

El Toni Flores Larrosa ( 1962 + 2019 )  i Esther Celma Fe, feien una excel·lent publicació del Fossar de Viver. 

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-la-segarra-2/cementiri-de-viver-de-segarra/

Quan preparava aquesta publicació el dia 20.10.2026, es donava per acabada la DANA  que s'enduia 5 vides i provocava danys gravíssims en tots els sectors econòmics  i socials.  Només em venia al cap un pregària: 

Senyor de justícia,
acull els cinc morts i consola els qui ploren.
Que la corrupció que va permetre la tragèdia surti a la llum,
que els responsables responguin davant la llei
i que Déu jutgi els qui van fer - i continuen fent - negoci amb la vida i la seguretat dels altres.

Amén


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada