La relació de Gràcia amb Barcelona va tenir diferents fases al llarg del
segle XIX:
1821–1824 (Primera segregació): Sota l'empara de la legislació del Trienni
Liberal, Gràcia es va independitzar per primer cop de Barcelona el maig de
1821. Tanmateix, amb el retorn de l'absolutisme de Ferran VII, va tornar a ser
agregada a Barcelona el gener de 1824.
1850–1897 (Municipi independent): A causa del gran creixement demogràfic i
la industrialització, Gràcia es va constituir oficialment com a municipi
independent l'any 1850. Durant gairebé mig segle va funcionar amb el seu propi
ajuntament fins a l'annexió definitiva del 1897 motivada per l'expansió urbana
de Barcelona (el conegut Pla Cerdà
Gràcia es va integrar definitivament a Barcelona el 20 d'abril de 1897.
Aquesta annexió es va produir mitjançant un decret reial de l'any 1897 signat
per la reina regent Maria Cristina, pel qual la capital va incorporar de cop
diversos municipis independents del pla de Barcelona, com Sants, Sant Gervasi
de Cassoles, les Corts, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41314
Les obres, dirigides per l'arquitecte diocesà Magí Rius i Mulet (Barcelona, 4 de juny de 1838 - 22 de
desembre de 1897) , van durar fins al 1884, quan l'església va entrar en
servei.
El 1894, l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia
(Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), en va
dissenyar l'altar major.
Més tard, i sota la direcció de
Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de
febrer de 1914) s'hi va construir la rectoria i la capella del Santíssim, que
encara no s'havien acabat quan l'església fou incendiada durant la Setmana
Tràgica (1909).
La reconstrucció fou dirigida pel
mateix Berenguer a partir del 1910.
L’ombra de Gaudi, que signava tots els projectes de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) ha crescut gràcies entre altres a Josep Maria Tarragona i Clarasó (Barcelona, 1957).
Els que discrepen però, son legió.
https://criticartt.blogspot.com/2009/05/com-es-pot-permetre-tunejar-una-obra-de.html
No conec ningú que dubti que l'Alberto Núñez Feijóo , no és tan bo com el pinten , com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada