IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE LA MOLSOSA, ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ANOIA – ARA EL SOLSONÈS - CATALUNYA

 

Llegia que l'edifici de les escoles municipals i de la casa del comú (ajuntament) de la Molsosa es va construir cap a l'any 1920 a la zona de la solana de la Passada

L'any 1925 es va decidir construir una nova església dedicada a Santa Maria de la Molsosa, projectada per l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), a prop de les antigues escoles i de la casa del comú (l'ajuntament)

El municipi de la Molsosa va pertànyer a la comarca de l'Anoia fins que al desembre de 1989 el Parlament de Catalunya va aprovar la seva adscripció oficial a la comarca del Solsonès (Lleida).

El sostre demogràfic de la Molsosa s'assolia al cens de 1857 amb  419 ànimes,  es tancava l'exercici 2025 amb 100 "desanimats"  habitants de dret. 

Els escolars del municipi de La Molsosa (Solsonès) assisteixen majoritàriament a l'Escola Pública Alta Segarra, un centre de referència de caràcter comarcal situat a la població veïna de Calaf

https://estimadaterra.wordpress.com/2025/10/29/esglesia-de-santa-maria-de-la-molsosa-solsones/

Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta tasca no es fa dissortadament des de les administracions “catalanes”, i tal com van les coses, encara no tindrem l’inventari acabat d’aquella dictadura, que ja tornarem a patir-ne una.

Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al -barcelonès. .

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern