dilluns, 19 d’octubre del 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRA, ADVOCADA A SANT SALVADOR. TORREFETA I FLOREJACS, LA SEGARRA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26362

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/801

Llegia de l’edifici de l’església parroquial de Gra, advocada a sant Salvador; Edifici d'origen romànic que al segle XVIII fou objecte d’importants reformes que modificaren l’estructura primitiva. És de planta de creu llatina, amb una sola nau i orientada d'est a oest on hi ha la façana. L’aparell murari és de pedra vista molt ben carreuada al basament de la façana, el campanar, l’absis, semicircular romànic i únic element conservat de la primitiva església de Sant Salvador, i als marcs de les obertures i les cantonades i carejada a la resta. La coberta és de teula àrab a dues aigües.



La façana és presidida per una portalada que barreja dos estils i elements reaprofitats. El marc té un aire neoclàssic, rectangular i llis, emmarcat per pilastres sobre podi que sostenen un entaulament i un fris bombat. Damunt d’aquest s’alça el timpà motllurat i truncat, d’aire barroc -tal vegada reaprofitant un tram, arquitrau de l’antiga portalada romànica-. Al centre del timpà llueix una làpida quadrada amb un noble blasó central flanquejat de fulles i amb les xifres de l’any “16” a l’extrem superior esquerre, indicant la centúria. Al costat contrari, la làpida està mutilada.



El blasó, que és ovalat, quartejat en creu i coronat per un elm amb cimera és vorejat per una bordura en forma de dues serps, els caps de les quals tanquen per dalt; a sota, on hi ha les cues, es mostra una caràtula alada. En els quarters superiors del camper s'hi representen dos quadrúpedes, en el quarter inferior esquerre, una torre merletada amb pòrtic i sagetera i, en l'inferior dret, un copó del qual emergeixen els caps de tres polls. Damunt de la làpida, s’obre un finestró auster.

M'explicaven que el blasó procedia del Castell de Gra. "despullar un sant per vestir-ne un altre" , com es deia ja a l'epoca de l'Ermessenda de Valrà 

A l’esquerra de la façana s’alça el modest campanar, construït al segle XIX. És quadrangular, partit en dos cossos, un inferior que s’aixeca sobre la coberta i separat per una imposta i el superior, als quatre vents, amb llurs finestrals de mig punt en obra de maó pla per allotjar les campanes. Es remata amb coberta de teula àrab a quatre aigües. A la dreta de la façana, maclat, hi ha l’edifici de la rectoria, un cos rectangular de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab a dues aigües.


A l'interior, la nau és amb coberta de volta de canó reforçada per arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera. El transsepte s'uneix a la nau mitjançant arcs formers de mig punt. És a la nau on s’observen els diferents moments constructius, essent el més primitiu el cos rectangular central i l'absis romànic en el qual s’obre un finestral de mig punt de doble esqueixada. Els cossos laterals s'anaren alçant en èpoques posteriors per encabir la sagristia, les capelles laterals (tres en coberta de volta de canó i una en volta d’aresta) i la torre-campanar.

Al nord del temple, a l’altre costat de la carretera d’accés al poble, hi ha el recinte murat del fossar antic que conserva algunes làpides i l’arc pla d’entrada.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al’email castellardiari@gmail.com , si fos possible imatges actuals del interior de l’església.

Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del  Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  mals personals i econòmics del tot evitables. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada