Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Anàvem trobant algunes dades :
Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)
Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930
Francesc Vidal Palmada ( 1.894 - 1958 )
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)
Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )
Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)
Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985)
Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961)
Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)
Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),
Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978)
Ricard de Mir i Massana ( (Barcelona, 1886 – Catalunya, segle XX)
JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d'octubre de 1878 + Barcelona, 1954
Manuel Mir i Escudé (Barcelona 1877 — 1931), retratava l’any 1893, Vista general de La Fontana, Vila de
Gràcia
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4109/rec/4
L'edifici de l'Espai Jove La Fontana era una residència senyorial
enjardinada.
La façana s'ha modificat, però encara es pot figurar com era l'edifici
original.
A mig camí entre una casa de pagès (masia) i una luxosa mansió de finals
del segle XVIII, el baró de la Barre de Flandes, va ordenar construir el
palauet que actualment és l'Espai Jove La Fontana.
Més coneguda pel seu bosc amb
estàtues, fonts i fonts, de la casa es conserven la contundent cornisa que la
tanca i, on ara hi ha el pati de l'escola, les arcades de mig punt sobre pilars
quadrats de la galeria.
La casa del baró ha estat la seu de l'Escola Laboral i de la Guarderia
Infantil Parroquial Santa Teresa del Nen Jesús.
L’edifici actual no te res a veure amb aquella imatge de 1893
https://ajuntament.barcelona.cat/centrescivics/es/detall/espai-jove-la-fontana_99400219575.html
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada