Patrimoni Gencat
ens diu que havia estat una masia important, lligada al nom d'una important
família de la zona.
Abans de les
reformes la masia tenia una façana on, a partir de l'eix central de simetria,
la distribució de les obertures era asimètrica, amb un balcó a la dreta de la
finestra gòtica i cap obertura a l'esquerra. El vessant esquerre del teulat
tenia més pendent que la de la dreta i feia que la façana sud només s'obrís a
un nivell i no els dos actuals. Tampoc coincidia l'eix del balcó amb la
finestra de la part inferior, quadrada. Aquesta finestra s'ha convertit en
model per la resta.
No hi ha dades de
l’autor de la fotografia feta entre 1890 i 1918, sou pregats de fer-nos-ho saber
a l’email castellardiari@gmail. com i mdc@csuc.cat, la imatge forma part de l’Arxiu Mas 26169 C,
i es va facilitar l’any 1918
A les reformes
s'han fet modificacions considerables que afecten el caràcter primitiu de la
masia.
.jpg)
Al darrere de la
imatge s’aprecia el campanar de l’església parroquial, advocada a l’Assumpció de la
Marededéu
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/02/esglesia-parroquial-de-santa-maria.html
Al Pla de l’Estany i en molts indrets de Catalunya, la tasca documental de l’equip del Fons Estudi de la Masia Catalana, ha deixat una petitíssima activitat, que possiblement es pot explicar o així ho intuïm nosaltres, com el resultat d’una tasca destructiva duta a terme per la dictadura franquista, està clar que la omissió de les dades biogràfiques bàsiques, nom, cognoms materns, i del lloc i data de naixement i traspàs dels fotògrafs, formava part d’aquell pla sinistre.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/pla%20de%20l'estany
La masia, entesa com una Unitat de Producció que garanteix la subsistència autònoma d’una família, apareix entre el segles IX – X.
La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la, quan arribes l’hora als següents Pubilla o l’Hereu.
Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “ carta de gràcia “ la part que calgués. La venda a “ carta de gràcia “ – que encara és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor, podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.
Aquest plantejament quasi angelical, no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien molt més del que necessiten.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
L'Ermessenda de Valrà, ja aconsellava ; Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada