.jpeg)
Llegia que la masia de Can Deu,
salvada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell – que no es podia salvar a si
mateixa dels paranys dels Partits de l’Eix del Mal - és una antiga possessió dels Amat de Palou des
del segle XVIII.
Els successors d'aquest, els Mornau, traslladaren a Can Deu diversos mobles
i objectes artístics, dels quals sols es conserva el llit de naixença de Fèlix
Amat de Palou Pons (Sabadell, 10 d’agost de 1750-Barcelona, 11 de novembre de
1824), arquebisbe de Palmira, amb una representació pintada de Sant Joan i
Santa Teresa.
També fou traslladat a la masia
l'escut pairal dels Amat, on s'hi veu un sol radiant, símbol dels Amat i un
palau, símbol del llinatge de Palou.
Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig
de 1939 ) immortalitzaria la cuina de la masia.
Vegeu l’excel·lent treball de'Esteve Canyameres i Ramoneda Des del Museus L’exposició “ Arrels oblidades. Les masies de Sabadell” ( MHS , 1.09.2016 / 19.02.2017)
En els anys vuitanta del segle XX, funcionant encara la Caixa d’Estalvis de
Sabadell, la masia va ser utilitzada com
a museu de les eines del camp.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada