No trobava cap imatge del Mas de la Bassa del Just, on s’havien celebrat uns Jocs Florals, en els anys més durs de la dictadura franquista – que altrament no tenir , ni té, cap any , bo -, llegia; l’any 1946 és el segon i últim any dels Jocs Florals d’estar per casa; això és possible que es degui al fet del naixement, pocs mesos abans, d’uns altres Jocs Florals a Reus; aquests fets amb molta més majestuositat i seriositat, i amb molt més ressò, tot i que segueixin essent clandestins. Es tracta dels Jocs Florals del Mas de la Bassa del Just, mas propietat de la família Vallvè-Casellas, organitzats per Enric Prats Martí, que hi havia fet cap per refugiar-se dels atacs a la gent d’Església, com ell era, i que segurament els endega perquè com a treballador de l’Institut Pere Mata, coneixia els que allí ja s’hi havien celebrat el 1945.
Aquests Jocs
Florals del Mas de la Bassa del Just comencen amb el pretext de la posada de
llarg de la filla dels propietaris del mas: Josepa Vallvè i Casellas, fet que
els donava una mica de marge en cas que tinguessin algun problema governatiu.
De totes maneres si van ser possibles, segurament va ser gràcies al vincle que
tenien amb l’Església i, com recorda la filla gran d’Enric Prats Martí,
Enriqueta Prats Auqué , al fet que davant vivia un ex coronel franquista que
acudia sovint al mas i que devia intercedir perquè els seus veïns no tinguessin
cap problema. I és que en aquest cas, a més, la senyera era present arreu, tot
i que, retornant a les paraules d’Ainaud Lasarte (2002: 8): «Des del 1939,
l’exhibició pública de la bandera catalana fou prohibida per les autoritats
d’ocupació» unes banderes que «es feien clandestinament amb peces de color
vermell i groc, comprades per separat per no desvetllar sospites, i eren ben
amagades fins al mateix moment de penjar-les».
https://www.canalreustv.cat/noticies/mor-enriqueta-prats-fundadora-la-primera-escola-dansa-reus
https://bibliotecavila-seca.cat/documents/21634/158113/plana-boletin-vecinos-1979-01.pdf
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi
Que la Marededéu i i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada