diumenge, 29 de gener del 2023

SEMINARI DIOCESÀ DE LA SEU D’URGELL. L’URGELL SOBIRÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA, LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vilá Juncá, retratava un grup de cavalls i cavallers passant per davant del que havia estat Seminari Diocesà de la Seu d'Urgell, impulsat pel bisbe Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) i dissenyat per l’arquitecte Tomàs Samsó, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com .





Fins a l’arribada del germans de les Escoles Cristianes (1910), els nois de la ciutat acudien al Seminari, el seu ús com a centre d'educació, ple d'infants i de joves en època d'estudi, va decaure a mesura que les vocacions van minvar.


Les  noies estudiaven al que avui és el  Centre cultural les Monges



Patrimoni Gencat ens diu del Seminari; gran edifici d'estil neoromànic. La planta té forma de lletra E orientats els braços vers el sud. L'imponent edifici, avui desocupat gairebé del tot, té una biblioteca de 16 000 volums, entre els quals destaca un fons antic provinent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, des convents suprimits el 1835 i del Palau Episcopal.


Actualment serveix com a residència d'estudiants.


El retratava a l’agost de 1985 l’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, al que l’Urgell sobirà li deu un reconeixement explícit.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15759


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html


Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html

 

Sempre, sempre, sempre, trobem a faltar imatges i dades dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  val a dir que la  despoblació dels Pirineus  i la manca de sensibilitat d’alguns polítics – ho fa encara més difícil. De genolls si cal, us demano que ens feu arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada