El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de la mal dita – en llengua
catalana – Santa Maria de Montalegre , al Carrer Valdonzella, 13-21 de Barcelona.
Llegia que el projecte de l'església va ser de l'arquitecte barceloní
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 -Barcelona, 6 de març de
1924) amb la col·laboració del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal ( Barcelona - 1869. Defunció, Barcelona -
15.02.1915) .
És l'únic temple que va dissenyar
l'arquitecte des del principi fins al final.
Els vitralls van ser realitzats l'any 1902 pel vitraller Antoni Rigalt i
Blanch (Barcelona, 11 de febrer de
1850[1] - Barcelona, 12 de desembre de 1914) . Utilitzant velles vidrieres de l'antic
temple la casa Hijo de Eudaldo R. Amigó y Cia. , va fer els quatre vitralls de
la sagristia el 1911. L'orgue, inaugurat el 1927, és de Lope Alberdi i Recalde (Gauteguiz de Arteaga, 1869 – Barcelona,
1948) , i la seva façana de fusta d' Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès
de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931)
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República l'església patí desperfectes i s'utilitzà com a hospital, magatzem de
queviures i de bobines de paper.
La restauració posterior va ser
d'Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20
d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) , el baldaquí el va fer
Jaume Busquets i Mollera (Girona, 27 de
juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968) i l'aranya de ferro forjat
Benjamí Sales ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data
de naixement, i en el seu cas traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) .
La nova inauguració va ser el 1940.
El 1952, amb motiu dels 150 anys de
la Casa de la Caritat i 50 de l'església, es va col·locar la imatge actual del
presbiteri, de Jaume Busquets i Mollera.
L’ any 1965 la Diputació de Barcelona va lliurar l'edifici a l'Arquebisbat
de Barcelona perquè se'n mantingués el culte, l’arquebisbe Marcelo González Martín (Villanubla,
Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004)
confià l'església a l'Opus Dei, que en
va prendre possessió el 29 de juny de 1967.
https://www.montalegre.org/es/la-iglesia/historia-de-montalegre/
La forma SANTA MARIA pretén minimitzar el paper de la Marededéu, i és
alhora una mostra clara de masclisme.
Ho és també el mal costum – que ha esdevingut norma – de citar habitualment
el nom i primer cognom, evitant citar el
cognom matern, i perpetuant un sistema que indueix en moltes ocasions a errors.
No hi ha res pitjor que donar per bo un costum que generalment és de mal desarrelar, oi?.
Que la Marededéu de Montalegre o de l’Alegria intercedeixi davant l’Altíssim
perquè Catalunya recuperi la seva llibertat.
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023, ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola” maleïda.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada