dissabte, 28 de gener del 2023

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MONTALEGRE. BARCELONA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de la mal dita – en llengua catalana – Santa Maria de Montalegre , al Carrer Valdonzella, 13-21 de Barcelona.







Llegia que el projecte de l'església va ser de l'arquitecte barceloní August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 -Barcelona, 6 de març de 1924) amb la col·laboració del mestre d'obres Domènec Balet i Nadal (   Barcelona - 1869. Defunció, Barcelona - 15.02.1915)  .


 És l'únic temple que va dissenyar l'arquitecte des del principi fins al final.


Els vitralls van ser realitzats l'any 1902 pel vitraller Antoni Rigalt i Blanch  (Barcelona, 11 de febrer de 1850[1] - Barcelona, 12 de desembre de 1914)  . Utilitzant velles vidrieres de l'antic temple la casa Hijo de Eudaldo R. Amigó y Cia. , va fer els quatre vitralls de la sagristia el 1911. L'orgue, inaugurat el 1927, és de Lope Alberdi i Recalde  (Gauteguiz de Arteaga, 1869 – Barcelona, 1948) , i la seva façana de fusta d' Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931)


En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República l'església patí desperfectes i s'utilitzà com a hospital, magatzem de queviures i de bobines de paper.


 La restauració posterior va ser d'Isidre Puig i Boada   (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) , el baldaquí el va fer Jaume Busquets i Mollera  (Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968) i l'aranya de ferro forjat Benjamí Sales ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement, i en el seu cas traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) .


 La nova inauguració va ser el 1940.


 El 1952, amb motiu dels 150 anys de la Casa de la Caritat i 50 de l'església, es va col·locar la imatge actual del presbiteri, de Jaume Busquets i Mollera.



L’ any 1965 la Diputació de Barcelona va lliurar l'edifici a l'Arquebisbat de Barcelona perquè se'n mantingués el culte, l’arquebisbe  Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència,25 d'agost de 2004)  confià l'església a l'Opus Dei, que en va prendre possessió el 29 de juny de 1967.

https://www.montalegre.org/es/la-iglesia/historia-de-montalegre/


La forma SANTA MARIA pretén minimitzar el paper de la Marededéu, i és alhora una mostra clara de masclisme.


Ho és també el mal costum – que ha esdevingut norma – de citar habitualment el nom i primer cognom,  evitant citar el cognom matern, i perpetuant un sistema que indueix en moltes ocasions a errors.


No hi ha res pitjor que donar per bo un costum que generalment és  de mal desarrelar, oi?.


Que la Marededéu de Montalegre o de l’Alegria intercedeixi davant l’Altíssim perquè Catalunya recuperi la seva llibertat.


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada