l’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de la Fabregada i de la seva església advocada a la Marededéu al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarcadel Pallars jussà.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-fabregada-sant-esteve-de-la-sarga
Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una ermita aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve
de la Sarga. Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un
nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve
de la Sarga.
L’any 1038 —1037 o 1043, segons l’autor—, el comte Ramon IV donava a
Bertran Ató de Montanyana l’honor de la Fabregada, situat al terme del castell
de Mur. Posteriorment, l’any 1076, el mateix Bertran Ató, o un successor seu, i
la seva muller Ermengarda, construïen i dotaven l’església de Sant Esteve al
lloc de la Sarga, i entre altres béns la dotaven amb una tercera part del delme
de l’església de la Fabregada i amb la mateixa vila. Fou possiblement a partir
d’aquest moment que Sant Esteve de la Sarga anà adquirint preponderància sobre
la vila de la Fabregada. En un moment que desconeixem (ja no figura en els
fogatjaments del segle XIV) deixà d’existir com a tal, i quedà reduïda a una
simple capella, amb una important devoció a la contrada
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat,
que arrenca d’una motllura bisellada —que segueix el perímetre dels murs—, i és
reforçada per un arc toral també de perfil apuntat, que arrenca de sengles
pilastres adossades als murs. La nau és capçada a llevant per un absis
semicircular, obert a través d’un estret arc presbiteral, que com la volta de
la nau i de l’absis presenta un perfil acusadament apuntat.
La porta s’obre en la façana sud i presenta una ornamentació geomètrica
molt simple, formada per una arquivolta en degradació, amb les dovelles
extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics,
com boles o semicilindres, que ornamenten alguns dels carreus.
Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, amb una
arquivolta exterior, que acaba de formar la doble esqueixada. A la façana oest
hi ha una altra finestra d’esqueixada recta, quasi invertida. La mateixa façana
oest és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els seus arcs
arrencant d’una destacada motllura bisellada.
L’aparell és de carreus de pedra sorrenca ben tallats i polits, disposats
molt regularment en filades molt uniformes, on hi ha alternança de carreus
col·locats de llarg i través. Aquest aparell és present en els murs oest i sud,
i a la major part del mur nord, mentre que el sector nord-est i l’absis, són
construïts amb la mateixa pedra, però tallada sense polir, en forma de carreu,
més irregular que el parament de la resta de la nau.
No hem d’atribuir aquesta diferència constructiva a una diferència en el
procés cronològic de construcció de l’edifici, sinó a les vicissituds d’un
procés constructiu que es revela totalment unitari, responent a un projecte
perfectament adscrit a les fórmules característiques de l’arquitectura del
segle XII.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-fabregada-sant.html
Quan al topònim Fabregada:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18257
Seguim fent recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la
dictadura franquista, el Pallars jussà, que patia un despoblament que es podria qualificar
d’èxode genocida, és una de les comarques on aquesta recerca està més
endarrerida. Si queda algun català que
en tingui memòria, agrairem que ens ho
faci saber a l’email castellardiari@gmail.com
El Pallars jussà, Catalunya, us ho agrairan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada