El Francesc Cardona Fonoll (Paco l’hostaler), publica fotografies de l’esglésiade Santa Anna de Montadó , situada a frec del cingle de la serra de Comiols, en una posició dominant sobre els terrenys de la conca de Meià, pertanyent però , al terme d’Isona i Conca Dellà, de la comarca del Pallars jussà.
La Catalunya romànica ens diu que és un edifici d’una sola nau, coberta amb
volta de canó, reforçada per tres arcs torals i suportada al mur nord per tres
arcs formers, que reforcen el mur i que no tenen un equivalent simètric al mur
sud, el qual presenta traces d’haver estat doblat exteriorment per tal de
reforçar-lo. La capçalera, a llevant, és formada per dos absis. El principal,
semicircular, corresponent a la nau, és obert mitjançant un estret arc
presbiteral, que presenta el seu brancal nord molt alterat per la presència de
l’arc former que suporta la volta i que per aquest motiu resulta clarament
construït amb posterioritat a la nau i l’absis. Aquest mateix arc former obre
l’absidiola semicircular que flanqueja l’absis i que presenta una curiosa
obertura a la nau, formada per dos arcs excèntrics i tangents, definits per
l’obertura original de l’absidiola al mur i per l’arc former que s’hi adossa.
La porta, resolta en arc de mig punt, és situada a la façana sud, on es
forma una petita terrassa, definida per un mur de contenció que eixampla
l’estret terreny on s’assenta l’església, que pel costat nord té adossat el
clos del cementiri. El mur de ponent és construït a frec del marge, fet que
impedeix donar la volta al seu perímetre. En aquest mur s’obre una finestra
cruciforme. A la façana sud hi ha una finestra d’una sola esqueixada i dues
petites obertures altes que flanquegen la porta, i al centre de l’absis
principal hi ha una finestra de doble esqueixada. A l’absidiola, com al conjunt
del costat nord, no hi ha cap finestra.
Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat de l’absis principal,
on es conserven fragments d’una decoració amb els característics motius
llombards d’arcuacions en sèries de dues entre lesenes, de les quals només es
conserven les corresponents a dos plafons de la meitat sud de l’absis. En
canvi, el seu costat nord presenta traces d’haver estat reformat, havent perdut
totalment les arcuacions i les lesenes, de les quals es conserven vestigis de
dues. Cal assenyalar que la cantonada sud-est de la nau amaga part d’un dels
plafons d’arcuacions, clar símptoma que el mur fou regruixat exteriorment o
refet.
L’interior de l’església conté abundants vestigis d’arrebossat de morter de
calç i l’aparell és visible només en alguns sectors, on conserva juntes incises
entre els carreus. El parament exterior del mur nord presenta un aparell de
reble sense treballar, disposat en filades horitzontals, força irregulars, que
contrasten amb l’aparell dels altres murs, on els paraments són fets amb
carreus ben escairats disposats molt ordenadament, amb peces de pedra tosca en
la formació d’elements singulars, especialment en les lesenes i arcuacions.
Per les estructures conservades podria plantejar-se un procés constructiu
força complex. Possiblement els elements més antics correspondrien a una
església d’estructura asimètrica d’una nau amb un absis i una absidiola,
construïda segons les fórmules llombardes dins el segle XI, sense excloure la
possibilitat que l’absis principal i el mur de ponent pertanyin ja a un primer
procés de reforma d’un edifici original, més antic. Aquesta estructura
reformada fou objecte, probablement dins el mateix segle XI, d’un segon procés
de reforma, que devia consistir a reforçar els murs perimetrals i carregar-hi
la volta de canó, reforçada pels arcs torals. No podem excloure, però, malgrat
les peculiaritats de la seva unió amb la façana absidal, que tot el mur sud
correspongui a aquest procés de reforma, concebut també dins les formes
constructives característiques de l’arquitectura del segle XI català.
En aquest context cal destacar la singularitat tipològica d’aquesta
església de capçalera asimètrica, que té paral·lels en altres esglésies
properes de la comarca de la Noguera, com Santa Maria de Ramoneda
Quan al topònim Montadó:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26940
Seguim fent recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la
dictadura franquista, el Pallars jussà, que patia un despoblament que es podria
qualificar d’èxode genocida, és una de les comarques on aquesta recerca està
més endarrerida. Si queda algun català
que en tingui memòria, agrairem que ens
ho faci saber a l’email castellardiari@gmail.com
El Pallars jussà, Catalunya, us ho agrairan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada