Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi
Llegia que Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) deia al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar d’Alós ; localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres.
Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants).
Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats.
Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes.
El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel·lents.
S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs.
Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites.
L’escola s’ha reconvertit en refugi de muntanya :
.jpg)
https://www.booking.com/hotel/es/refugi-d-39-alos-alos-d-39-isil.es.html
Ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com de l’època en que s’hi duia a terme l’activitat escolar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada