El Francesc Climent , publica una
fotografia de l’església parroquial de el Ges, al terme Alàs
i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà,
a la desitjada vegueria dels Pirineus , advocada a Sant Julià, i no a
Sant Cebrià.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cebria-alas-i-cerc
La retratava A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, l’any 1983
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15431
Patrimoni Gencat en diu; església
d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a nord i amb una coberta de maons
sostinguda per bigues modernes de formigó, en substitució l'antic entramat de
fusta, que sosté la teulada a doble vessant.
Al nord de la capçalera hi ha un mòdul adossat, de planta rectangular i amb
coberta de teula a una sola vessant, que fa funció de sagristia. S'hi accedeix
per una porta rectangular situada al costat de l'altar. L'interior de la nau
està enguixat. L'altar major va perdre retaule durant la Guerra Civil i està
ornamentat per una imatge de Sant Julià dins d'una fornícula i a banda i banda
hi ha dues altres imatges de sants. Les imatges són de guix i adquirides
després de la Guerra Civil. Als peus de l'església hi ha un cor en alt de fusta
que ocupa tota l'amplada de la nau.
L'església presenta poques obertures: la porta d'accés i l'ull de bou,
ambdues a la façana principal. La portada, en arc de mig punt presenta dovelles
de maó i està centrada respecte de l'eix de simetria. L'ull de bou és al damunt
de la porta i per damunt d'aquest hi ha un rellotge de sol.
La façana meridional està coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls,
amb les campanes, i teulada a doble vessant. El parament exterior de l'església
és d'obra vista, tot i que els murs presenten traces d'haver estat arrebossats
amb morter de calç. A les cantonades trobem carreus grans, mentre que la resta
del parament és a base de carreuons irregulars.
L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics
de la construcció medieval, documentada al segle XI.
En la visita pastoral a l’església de Sant Julià, realitzada l’any 1575, es
constatà el mal estat de la coberta, que calia reparar. En aquesta època
l’església ja era sufragània de l’església parroquial de Sant Just i Sant
Pastor de Cerc, a la qual, malgrat la seva manca de documentació, sembla que
havia estat supeditada des de temps abans. En la darrera remodelació
parroquial, Ges ha passat a ser una capella annexa de la parròquia d’Alàs.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-ges-alas-i-cerc
Quan al topònim el Ges:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20411
Els catalans hem de ser especialment curosos en la divulgació – per qualsevol
mitjà- del nostre Patrimoni Històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada