dilluns, 22 d’octubre de 2018

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA FABREGADA. ALSAMORA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Joan Balaguer Sobré, publica una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de la Fabregada.


Quan al topònim discrepem de la versió ‘oficial’, i defensem – amb convicció i sense violència, a la manera catalana- que aquesta terminació fa pensar més en ‘indret amb molta FÀBREGA ‘, derivat etimològicament de alfàbrega, per dissociació de l'article aràbic al-. Alfàbega (Ripoll, Girona. Sant Feliu de Guíxols, la Pobla de Lillet, Vic, Tortosa); castellà. albahaca.

http://soltorres.udl.cat/bitstream/handle/10459/350/LLG-1-0231.pdf?sequence=1
L'ermita de la Mare de Deu de Fabregada es troba situada al terme de Sant Esteve de la Sarga, als vessants septentrionals del Montsec d'Ares, a l'extrem sud-occidental de la Conca de Tremp.

L'accés s'estableix per un brancal de la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d'Aneu, que passa per Guardia de Noguera i ressegueix els nuclis del municipi. Aquesta pista, en arribar al Coll de Fabregada, es bifurca en una doble direcció, cap a Àger pel Coll d'Ares i cap a Pont de Montanyana, passant per Alsamora.

El lloc de la mateixa Fabregada (d'ipsa Fabricata) és documentat el 1038, dins els termes del Casten de Mur. Aquest any els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató.

És una edificació romànica del segle XI, d'una nau coberta amb volta de canó, i absis semicircular. L'espadanya campanar és damunt la paret de ponent i data del segle XIII. La coberta de la nau i de l'absis és feta amb lloses de pedra i les parets del conjunt són de carreus de pedra amb sec. A l'arc principal de la porta d'entrada hi figuren alguns símbols pagans de conjur.

Aquesta Verge ha pres el nom del conjunt de cases d'un antic poblat que havia coronat el petit puig. L'ermita és l’única cosa que ha restat en peu, com a símbol dels valors permanents

i transcendents de la fe cristiana que van florir per aquestes contrades.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25073

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada