ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR DE SANT ROMÀ D'ABELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Arribar-se fins al Pallars demana temps, capacitat, diners,..., i molt a contracor, aquestes comarques, la veïna Ribagorça, l’Urgell sobirà i la Cerdanya jussana, son sens dubte les ‘menys’ documentades al coneixercatalunya@gmail.com , per aquesta raó quan el Josep Vives i Domingo, s’oferia a retratar el patrimoni immoble, en una ‘joint venture’ com la que tenim amb el Josep Auge Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) en relació a Blanes em semblava perfecte.

La fotografia – ara amb color – és idèntica a la que feia el Josep Salvany Blanch l’any 1920.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/abella/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

La diferència està únicament en que aquella era una església ‘ viva’ i aquesta és NOMÉS un edifici monumental.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25020

Sant Pere Màrtir és al centre del raval situat al sud-est de la població de Sant Romà d'Abella.

L'església és de planta d'una sola nau amb absis semicircular, lleugerament ultrapassat.

La volta de canó seguit, l'arc presbiteral i la volta de quart d'esfera de l'absis que arrenquen d'una cornisa bisellada, són ultra-semicirculars.

A l'exterior, l'absis presenta una finestra central de doble esqueixada i un fris al ràfec de pedres ben tallades formant una decoració de triangles, similar a la que hi ha al campanar de Sant Esteve d'Abella de la Conca.

La porta adovellada s'obre a la façana de ponent on també hi trobem el campanar d'espadanya de dues obertures. El tipus d'aparell ens indica que és una construcció iniciada al segle XI i acabada amb l'execució de l'absis i la volta de la nau al segle XII.

Quan al topònim llegia; Abella, en la documentació antiga Abbelia (Segle XI), d’origen incert però probablement relacionat amb el mot del llatí tardà apicula ‘abella’; Conca, en relació amb la Conca de Tremp, denominació popular del Pallars Jussà.

Es manté – si més no – la memòria de les esglésies, dissortadament però, s’ha perdut en molts casos la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que en les poblacions petites, solien coincidir amb la rectoria on s’ensenyaven les primeres lletres a la mainada.

Qui per la memòria, per identitat.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.