El pont de vianants sobre el riu Llobregat, conegut com la Palanca, va ser
un projecte ideat per l'empresari Josep Puig i Llagostera Vilafranca del
Penedès, 1835 – Barcelona, 3 de desembre de 1879 , l'objectiu del qual era construir un pont
que comuniqués Olesa de Montserrat amb la indústria tèxtil que tenia al marge
del riu, ja que fins aleshores els treballadors havien de travessar el riu amb
una barca.
El pont fou construït entre 1867 i 1868 pels enginyers anglesos Cornelius i
Miquel de Bergue, i va ser un dels primers pont metàl·lics d'Espanya, amb una
sola tirada de 90 m de longitud.
Miquel de Bergue havia vingut a principis dels anys trenta, quan tenia vint
anys amb prou feines, amb el seu pare i germans acompanyant les màquines de la
Fàbrica Bonaplata. Va arrelar a Catalunya i va morir a Barcelona el 5 de març
de 1877 a l’edat de seixanta-quatre anys. Havia nascut a Londres el 1812 o 1813
i els seus pares eren de París.
Era lògic esperar que la premsa barcelonina publiqués un obituari adequat a
la transcendència que aquest extraordinari enginyer havia tingut per al
desenvolupament econòmic de Catalunya. El Diario de Barcelona no en va dir res,
a part de l’esquela que va pagar la família, i el diari La Imprenta del dia 7
de març es va limitar a consignar que «El conocido ingeniero don Miguel de
Bergue ha fallecido en esta ciudad. El señor de Bergue había fijado desde
muchos años la residencia entre nosotros y el país le es deudor de varios
trabajos notables, especialmente en la construcción de puentes de hierro». I
prou.
Ramon Martí i Alsina, Enric
Ferau i Alsina i Tony de Bergue en la Barcelona de la Revolució Industrial . Pere Tió i Casas. (
El pont va esfondrar-se a causa d'una riuada l'agost de 1868 i el 1869 es
va reconstruir segons el projecte original, la crescuda del Llobregat de l'any
1873 però, el va tornar a ensorrar.
Va ser el 1892, quan Antoni Sedó i
Pàmies (Reus, 12 de setembre de 1842 -
Barcelona, 23 d'abril de 1902) , nou propietari de la fàbrica (l'actual colònia
Sedó), decidí reconstruir el pont, habilitant una palanca aprofitant les
pilastres de l'antic pont que quedaven dempeus. El nou pont era penjat (només apte per a
vianants, més sòlid i adaptat a les necessitats del terreny i de la fàbrica.
Ens agradarà tenir constancia de l’autor de la palanca a l’email castellardiari@gmail.com
L'Ajuntament d'Esparraguera no va
contribuir a la construcció del pont, - no hi havia bona relació entre l’Antoni
Sedó i Pàmies i el consistori d’Esparreguera , fins a l’extrem que l’Antoni Sedó i
Pàmies va intentar aconseguir la segregació de la
Colònia del municipi d’Esparreguera, i
va decidir no contractar treballadors d’Esparraguera - per aquest motiu el pont de la palanca seria
utilitzat únicament pels olesans i els treballadors
de la Colònia Sedó.
El projecte de segregació no va reeixir, si però la palanca i el cementiri que mai es va posar en funcionament, i del tampoc en tenim informació.
.jpg)
Fotografia. Pere Julià Subirana
Les riuades de 1971 van deixar el pont molt malmès i no va ser reconstruït
degut al poc ús que tenia aleshores
https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-sedo
Esparreguera - en desconec les raons
- no ha incentivat l’estudi històric de
les relacions , no sempre cordials , entre la Colònia i la població, per descomptat ens agradaria
tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada