Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb
tristor - que el reconeixement - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet
(Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926),
desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes, provocava que altres elements del Patrimoni
Immoble passessin quasi desapercebuts.
Em cridaven l’atenció uns cartells SALVEM
L’ESGLÉSIA DEL BARRI DE L’ENDERROCAMENT ; llegia de la història de l’església parroquial del Baix Guinardò – trobo que la paraula catalana jussà, hagués estat
més apropiada - està clar però, que a
Barcelona la llengua “usual” no és pas
la catalana. L'any 1934 es va posar, solemnement, la primera pedra i es va
iniciar la construcció de l'església, sota la direcció de l'arquitecte Josep
Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966). Pocs
mesos després ja hi havia una capella on celebrar els actes litúrgics, a
l'espera de construir una nau més gran. En els dies foscos que seguien a l’alçament armat
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM
i DEMOCRÀTIC de la II República , es va
saquejar la capella, que no es va poder rehabilitar, precàriament, fins després
de la victòria dels sediciosos.
L'any 1960 , essent alcalde Josep
Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 [1] - Vilassar de
Dalt, 3 de setembre de 1993) es va obtenir el permís per a la construcció d'un
nou temple, segons projecte de l'arquitecte Manuel Puig Janer (Monistrol de
Montserrat, 1899-1965).
Va ser inaugurat l'any 1967, essent bisbe, Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid; 16 de
enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de
agosto de 2004), que substituïa a Gregorio
Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de
enero de 1972
Coincidia tot plegat amb la campanya “ volem Bisbes Catalans” que la premsa
“ oficial” va silenciar, tant com li va ser possible. Tornem a tenir “ bisbes no catalans “Juan José Omella Omella (Cretas, Terol, 21 de abril de 1946)
L'edifici consisteix en una enorme nau rectangular presidida per una façana en forma
de vitrall, de formes abstractes.
Els vitralls del presbiteri van ser afegits l'any 1998, obra de l'artista
Josep Lluís Casanova, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc
i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
https://beteve.cat/societat/feligresos-esglesia-esperit-sant-mobilitzen-salvar-enderroc/
https://beteve.cat/societat/esglesia-esperit-sant-reduira-cedir-espai-facultat-ciencies-salut/
La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència
sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “ a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica
per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació, els que parlaven en la seva llengua – o en
qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la
mort, aquesta “ mala praxis” practicada durant
molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el
bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua
castellana, aquest trauma explica alhora
en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.
Aixecava a la Sagrada Família, i a l’Esperit Sant, la meva oració amb el prec que l’elevessin a l’Altíssim ,
Senyor; allibera el teu poble!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada