El Pedro Romera Boada, publica una fotografia de l'església d'Arrós de
Cardós, advocada a Sant Julià , situada
al centre del poble, constitueix una important mostra del patrimoni religiós no
romànic de la zona.
S'hi accedeix a través del cementiri situat davant del frontis. L'immoble mesura 14,16 metres d'alçada i està format per una nau i un campanar de torre de secció quadrada.
La nau està capçada per un petit absis rectangular, així com algunes
capelles laterals.
A l'interior destaquen tres retaules de fusta d'estil barroc.
El frontis de l'església presenta un portal en arc de mig punt format per
lloses disposades en fulls de llibre, un òcul atrompetat i dues obertures de
menors dimensions a la banda esquerra: una espitllera a la part inferior i una
finestra rectangular a la part superior. Els murs de l'església són de paredat
de llosa amb algunes parts que encara conserven l'arrebossat.
A l'ala dreta i fent un angle al sud-est del frontis del temple, encarat a
migdia, es troba el campanar, que sobresurt dos nivells respecte de la
construcció principal i està fet amb murs de paredat de llosa i parts
arrebossades. El campanar està capçat per una cornisa sobre caps de biga i per
una agulla piramidal quadrada amb inflexió a la base, recoberta de lloses de
pissarra grisa. Els dos pisos superiors presenten, a cadascuna de les cares,
una obertura d'arc de mig punt disposada de manera simètrica respecte a l'altre
pis. En una planta inferior i a la banda frontal, hi ha una altra obertura de
petites dimensions i d'estructura rectangular.
Les dues campanes de l'església estan situades a l'últim pis del campanar.
Una d'elles, amb un diàmetre de 61,5 centímetres i una alçària de 54
centímetres, pesa 135 kg i data del 1902. El seu fonedor fou Bertrand Escoubed
i, a la part del coll, presenta la inscripció "S. Juliane et Sebastiane
opn a fulcuri et tepestate Ind 1902". Al flanc interior té el relleu d'una
creu simple i, a sota, la marca del fonedor.
L'altra campana mesura 58,5 centímetres de diàmetre i 50 centímetres
d'alçària, amb un pes de 116 kg. El seu fonedor fou Pablo del Campo i data del
1896. Al coll presenta la inscripció "Santa Barbara Ora (...)" i, al
flanc interior, "Campo me hizo el año 1896 Padrions D. Juan Català y Doña
Josefa Bidal". A sobre hi ha un relleu de Santa Bàrbara, mentre que al
flanc exterior hi ha un altre d'una creu sobre un pedestal i quatre claus.
El treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura,
constata que l'edifici té un acabat d'estuc de morter de calç irregular a la
façana i a l'interior hi ha un revestiment d'enguixat amb una capa de pintura a
la manera d'un carreuat. L'església no es troba en bon estat constructiu i hi
apareixen esquerdes perilloses. S'han realitzat reformes tant a l'interior com
a l'exterior, tot i que no han solucionat les patologies. A l'interior
apareixen taques d'humitat als arcs i a l'exterior hi ha nombroses esquerdes
posteriors a les reformes. Les reparacions fetes a l'exterior es visualitzen
per la utilització de morter pòrtland, material impropi en l'arquitectura
històrica.
S'ha canviat la porta d'accés al cementiri, unint el mur i l'habitatge
delimitant del cementiri. La porta és metàl·lica, de doble fulla, i al
tancar-se les dues batents hi apareix una obertura en forma de creu que permet
veure el cementiri des de l'exterior.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25442
Quan al topònim Arrós:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=4032
Quan al topònim Esterri :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18032
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada