No em quedava clar si la publicació de la fotografia de l’edifici de l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, la
feia el Salvador G. Acosta, o el Roberto Guellida Valverde, en tot cas l’enunciat
és incorrecte, el Clot formava part de Sant
Martí de Provençals, que el 20 d’abril
de 1897, s’agregava a Barcelona juntament amb
Gràcia, Sant Andreu del Palomar, i Sant Gervasi de Cassoles i les Corts,
els seguirien les viles d’Horta (1904) i Sarrià (1921).
Llegia; a la plaça Valentí Almirall
s'aixeca el majestuós edifici d'estil neoclàssic que acull la seu del Districte
de Sant Martí. Obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27? de
maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889)
i Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès,
1850 — Barcelona, Barcelonès, 1916) - responsable
també del projecte del Mercat del Clot, el Centre Parroquial Sant Martí del
Clot i l'Escola d'Arts i Oficis
"Juan Manuel Zafra"- ; l'edifici, conegut com Ca la Vila va ser
inaugurat el 1889 i construït en bona part amb les aportacions dels industrials
de Sant Martí de Provençals.
Anteriorment, ja existia una casa de la Vila a la rectoria de la parròquia
de Sant Martí Vell, la urbanització i creixement del Clot va propiciar però, la construcció del nou edifici que es va fer
en els terrenys cedits per la família Casas-Guarro, propietària entre altres,
de l'antic hospital, reconvertit al 1921 en l’Escola Casas seguin el projecte de l'arquitecte Josep Goday
i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) .
https://agora.xtec.cat/ceipmescolacasas/lescola/historia/
De l'edifici consistorial destaca la seva monumental façana on llueix
l'escut de l'antic municipi i diversos elements ornamentals i motius
al·legòrics a la indústria i a l'agricultura. L'edifici s'estructura al voltant
d'un pati central i està coronat per una cúpula amb una torre amb teulada de
pissarra, un balcó de ferro i un rellotge que marca el pas del temps al Clot.
Al 1995, es van remodelar diverses dependències de la casa consistorial per
guanyar espai per activitats, atenció al públic i altres.
https://issuu.com/editorilaefados/docs/clot_issuu
https://historiesdebcn.com/com-eren-els-antics-ajuntaments-dels-pobles-agregats-a-barcelona/
L’inefable Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) va
fer ensulsiar l’any 1967 l’edifici de l’ajuntament
de Sant Gervasi de Cassoles , obra de l’arquitecte
, Telm Fernández i Janot (Barcelona 25 de gener de 1855- Barcelona, 1926 ).
Sortosament Déu ens dona una existència finita, i Barcelona ha pogut
conservar – veurem fins a quan – força elements patrimonials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada