Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941) explica a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0546701.xml
Que l’edifici actual de l’església de Santa Llogaia de Parets d’Empordà al
terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, respon a una
reconstrucció de la fi del segle XVIII o el començament del XIX, feta sobre
l’edifici medieval que hom creu que fou destruït pels francesos
En aquesta reconstrucció, suara esmentada, s’apro fitaren fragments de
l’edifici anterior, i l’orientació ori ginal del temple quedà capgirada.
Actualment és un edifici d’una nau, de planta rectangular, amb l’entrada a la
façana de llevant i l’altar a l’extrem de ponent. No hi ha diferenciació entre
la nau i la capçalera exteriorment. Només a l’interior el santuari afecta la
planta poligonal.
Les restes de murs de l’església medieval que subsisteixen, incorporats a
l’actual edifici, es troben a la seva meitat occidental. Són visibles només a
l’exterior, ja que els paraments interiors són arrebossats. La volta actual és
de llunetes.
Les estructures de l’edifici anterior que han subsistit a l’actual
corresponen, com ja hem indicat abans, als murs perimetrals del sector de
ponent del temple romànic. Resta pràcticament sencer l’antic frontis, avui en
funció de capçalera, i fragments adjacents a aquest d’ambdós murs laterals, més
importants al costat de migdia.
L’aparell d’aquests paraments resta una mica emmascarat per vestigis
d’arrebossats i d’encalcinat modern als fragments dels murs laterals. A la part
visible del frontis és on el podem observar amb més claredat. La construcció és
feta d’una barreja de carreus petits escairats sense gaire cura i poc polits, i
pedres només desbastades, amb nombrosos rierencs de mida grossa, escapçats.
Aquest aparell presenta una marcada tendència a la disposició en filades
horitzontals, aconseguida únicament en espais reduïts a causa de la
irregularitat de mides i formes de les pedres. El morter, de gra gros, resta
molt visible a les juntures. Per l’aportació de materials del riu proper, hi
trobem una gran varietat de tipus de pedra: calcària, travertí de font,
volcànica, sorrenca.
Els dos pilars i el costat de la testera, visibles en una de les seves
cares, a migdia, han estat construïts amb carreus petits, ben escairats i amb
cert poliment. Als pilars de la probable espadanya hi ha incisions al morter de
les juntures fetes amb una franja ressaltada i allisada.
Només amb l’aparell i els altres escassos i poc significatius elements que
hi podem observar, no és possible una aproximació cronològica ben fiable. Cal
fer aquestes reserves en manifestar que —sobretot per l’aparell, encara sense
carreuada—, al nostre entendre, l’església de Santa Llogaia de Parets anterior
a l’actual fou bastida dins el segle XI.
A la pilastra que s’ha conservat més alta de les dues, que pertanyien, molt
probablement, a l’espadanya romànica, al costat de migdia del temple, hi ha una
creu incisa en un dels carreus.
És una creu llatina afigurada sobre d’una destacada peanya triangular. El
conjunt fa, aproximadament, uns 25 × 15 cm. Ha estat gravada amb traç ample i
profund. No és perfectament vertical, sinó lleument inclinada vers la dreta.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-santa-llogaia-leocadia-parets.html
Cap noticia d’una imatge mariana pròpia d’aquesta església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada