http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies
Àngels Planella Iglesias
Llegia del Callís, que fins no
gaires anys enrere, en un portal de la casa hi havia una pedra que tenia gravat
un escut on es veia un gos que serrava. Era la descripció heràldica popular,
parlant, del cognom de la família propietària (un ca que serrava llis).
A l’escut del cognom, apareix un gos i una flor de llis.
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/calis+o+callis.html
En el segle XV, Joan Callís comprà el mas Sant Salvador i des d'aquell
moment la nissaga va estar vinculada amb Sant Salvador de Bianya, on edificà la
magnífica pairalia i anà incrementant el patrimoni. Per successió directa ha
arribat als Fort, actuals posseïdors de la casa.
El Callís ha estat també objecte de reformes amb el pas dels segles, com ho
demostra la llinda de la porta d'entrada a la casa, on consta <Franco Callis
I.H.S.- 1765>.
De la construcció destaca la façana de llevant, amb la cabana que té una
atrevida arcada de 8 metres de llarg per 3,90 metres d'alçada i que dóna a una
espaiosa era.
Damunt seu hi ha una galeria porxada, amb sis arcs de mig punt sostinguts
per pilars de pedra, tallats en hexagonal, i al pis superior altres tres arcs
sostinguts per pilars.
El Callís és un dels edificis més interessants del municipi.
De forma esglaonada, aneu a la Garrotxa.
Ah!, parleu en català, és la llengua pròpia dels que viuen en aquestes
terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada