Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
Santa Margarida i els Monjos disposa de Mapa de Patrimoni, en el que no trobava cap dada de les que identifico com ‘ cases barates’, situades al carrer de Sant Josep, prop de l’edifici de l’antic ajuntament que segons m’explicaven – i ens agradarà rebre’n confirmació - acollia les escoles abans de la dictadura franquista .
Aquestes construccions s'estenen per tota Espanya, a partir de l’any 1911, quan es promulga la primera Llei de Casas Baratas. L’any 1921 s'aprova la segona Llei de Casas Baratas, que el 1925 es fa extensiva a la classe mitjana.
Desconec per tant si els edificis que retratava son EFECTIVAMENT ‘ cases barates’, i per descomptat quan es van fer i qui en va ser l’autor.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imagino que també li agradarà saber-ho a l’alcaldessa iferret@smmonjos.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada