La notícia més antiga que es coneix d'aquesta església la dóna Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) l’anyl 1668 en el llibre on descriu el Priorat de Meià.
Explica que antigament era parròquia , i esmenta que el 20 de gener de 1623 , a causa del mal temps es va trencar la campana Dou, i que la processó no va poder pujar des de Santa Maria de Meià.
Tradicionalment, al menys des del segle XVII, es pujava en aplec a l'ermita del 20 de gener, dia de Sant Sebastià.
Últimament l'aplec es feia el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb el Roser de Primavera de la vila de Santa Maria de Meià.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que donava lloc a un sagnant conflicte bèl•lic que els ‘guanyadors’ batejarien com ‘la Guerra Civil’, Sant Sebastià de Coscollera va servir com polvorí de l'exèrcit republicà, i s’explica que hi va haver una explosió que va esfondrar la coberta.
Les diferents restauracions que ha ‘patit’ fan que la seva ‘història’ sigui difícil de datar, les finestres apuntades i els contraforts però, fan pensar que es tracta d'una construcció gòtica força rústega, segurament del segle XVI. La finestra de mig punt dóna indicis que podria tractar-se d'un temple romànic ampliat. Caldria fer prospeccions arqueològiques per datar l'edifici amb més precisió.
La descripció tècnica ens diu; església de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular encarat a llevant. La coberta és de volta de canó amb contratirants de ferro. La porta és al mur de ponent i està precedida per un atri, al qual s'accedeix per la part de migdia. A l'absis, reforçat amb sis pilastres que fan de contraforts, hi ha dues finestres d'arc apuntat i una altra de mig punt que està tapada. No hi ha campanar ni espadanya. L'interior està arrebossat amb morter de ciment i pintat, els murs exteriors també estan arrebossats amb argamassa de calç i arena. La volta, recontruïda entre 1960 i 1962, es coberta per teula àrab.
Fotografia de Soleijos. 11 juliol 2009
Quan al topònim Coscollera, ens descriu un indret on abunda el coscoll.
Demanaré imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), ubicat ara al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, en aquesta comarca de la Noguera.
Fer un Catàleg de patrimoni “comme il faut” és una de les tasques que Vilanova de Meià ha d’intentar resoldre.
Cal fer-ho fins des d’un punt de vista egoísta ‘ les pedres venen’, i això portaria visitants a ‘ la vall clotada’ . I visitants vol dir serveis, feina, diners, vida ...
Iolanda Sarri em deixava un comentari al facebok ; per si és del teu interès la imatge de Sant Sebastià , t'adjunto una fotografia publicada en un article a Lo Pas Nou de Vilanova on es veu el Sant i el meu pare , Vicent Sarri, el segon fila dreta, entre d'altres.
Crec que deu ser de 1940 aproximadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada