dissabte, 29 de juliol de 2017

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI REPÚBLICA ARGENTINA, AL JOSEP VICENÇ FOIX I MAS. BARCELONA

http://www.barcelonaenhorasdeoficina.com/fui-colegio-nacional-republica/

Con relación al edificio que albergaba el colegio, tampoco existe demasiada información para consultar. Situado en el número 298 de la calle Balmes, parece ser que ya existía cuando comenzó el proceso de edificación de la zona una vez acabada la prolongación de la calle a principios de los años 30, entre la avenida Diagonal y la avenida del Tibidabo. Por lo tanto, por lo que he podido deducir, la construcción del edificio-castillo, de estilo eclíptico-modernista, la sitúan entre finales del siglo XIX y principios del XX como torre de veraneo, dado que esa zona de Barcelona era uno de los lugares habituales de descanso estival. Según consta en el Pat.map de la Generalitat de Catalunya, fue propiedad de los marqueses de Sant Julià, aunque no he encontrado ninguna información sobre ese marquesado que permita añadir mucho más.

No trobàvem tampoc cap dada d’aquest ‘marquesat’, no sabem doncs res dels promotors, ni de l’autor d’aquest singular edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecto a los orígenes del colegio, debemos remontarnos al 20 de diciembre de 1939, cuando el Ayuntamiento alquiló el edificio con la intención de destinarlo a equipamientos municipales de carácter escolar, que daría lugar a la inauguración del Colegio Nacional República Argentina el 12 de octubre de 1941. Tampoco he encontrado ningún argumento sobre el porqué del nombre, pero si partimos de la base en que la República Argentina fue uno de los diez países latinoamericanos que reconoció la legitimidad del gobierno franquista antes del final de la Guerra Civil, el 26 de febrero de 1939, creo que podemos suponer una respuesta. [Nota: El colegio público para niños del barrio se llamaba Colegio Nacional Uruguay, país que también reconoció al nuevo régimen el 17 de febrero del 1939, antes incluso que lo hiciese Argentina]. En una ocasión -como me explica una de las compañeras de clase que conserva muy viva la memoria de aquellos años-, vino a visitarnos el cónsul de la Argentina para participar en una conferencia sobre el General San Martín, y nos regalaron una bolsa de chocolatinas con arroz inflado (algo muy innovador para la época) a cada una de las alumnas para celebrarlo.

El conjunt docent actual és fruit de la intervenció realitzada l'any 1987 per l'arquitecte Carles Fochs Alvarez (Barcelona, 1944), ampliant l'antic habitatge residencial amb nous cossos, amb materials i llenguatge contemporani, que s'entronquen amb l'edifici pel costat de llevant i ponent, deixant la façana de migdia o principal amb tota la seva formalització.


El Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona ens diu que l'antic edifici residencial de planta baixa i dues plantes pis està actualment molt transformat interiorment. La façana principal es compon d'un eix de simetria amb un llenguatge eclecticoromàntic propi del segle XIX. Aquesta façana, que en planta baixa conté un porxo de ferro de fosa i forja, es veu coronada amb dos miradors laterals acabats amb prominents pinacles. En general les façanes que resten dempeus estan tractades amb proliferació d'elements ornamentals prefabricats, estucs lliscats de color i ferro de forja.

És un exemple interessant d'intervenció, creant un nou conjunt escolar, de línies i plantejaments absolutament contemporanis, recollint (mantenint-lo i transformant-lo convenientment) l'edifici residencial original.

Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em diu en relació a aquesta finca ; Casa, DOMINGA JUERA DE VILAR, marquesa consort de Julià, títol atorgat pel Sant Pare Lleó XIII a Camilo Julià i Vilasendra, enginyer barceloní, casat amb Josefa Vilar i Juera, filla d’uns americanos que a Cuba havien fet una immensa fortuna.

L’autor del projecte fou l’Antoni Serra Pujals (mestre d'obres), l’any 1898.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals

El marquesat de Julià:

Camilo Julià i Vilasendra, 1 marquès ; 27 de març de 1901+ 1911
Camilo Julià i Vilar, 2on marquès; 1911 + 17 de novembre de 1936
Camilo Julià i de Bacardí, 3er marquès mort a Madrid el maig de 1999.
Camilo Javier Julià y Díez de Ribera, 4art marquès

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Poeta_Foix#1895:_La_torre_dels_marquesos_de_Juli.C3.A0

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada