Localitzava visualment l'església de Santa Maria del Pla, situada al límit del Polígon industrial el Pla, a 1km del nucli d'Artesa de Segre, el darrer tram fins al temple es fa per un camí de terra.
Patrimoni Gencat explica; església isolada consistent en un edifici quadrangular d'una sola nau junt amb una casa que degué fer funció de rectoria o de casa d'ermitans.
A la façana de ponent, la principal, hi ha la porta d'accés, d'arc de mig punt, adovellada, amb dovelles que tenen una motllura bisellada a la part inferior i la data 1774 a la dovella central; al damunt hi ha un petit ull de bou i al cim una espadanya d'un sol ull i que s'ha situar cronològicament en la refacció del segle XVIII. La façana nord, però, és la més interessant, ja que s'hi conserven els vestigis de la primera església del segle XII. Les restes observades són tres arcs formers de perfil semicircular peraltat que arrenquen d'impostes bisellades, que reforçaven una volta de canó avui desapareguda. En el seu brancal de llevant hi ha els elements d'un pilar exempt i les traces d'un arc, perpendicular al mur, que evidencien que en aquest sector hi havia la capçalera, relacionada amb la nau mitjançant un probable arc triomfal. A la façana sud i dins de la casa adossada, també s'hi conserven restes del temple originari. La teulada del temple actual és a doble vessant amb teula àrab i desaigua sobre la façana nord i sud (a la casa adossada). La façana oest de l'església i de la casa es troben arrebossats i pintats en blanc, en canvi la resta presenten pedra vista.
A nivell cronològic, sembla que l'església originària respon als cànons de primeries dels segle XII (a partir de les dades de la façana nord), però pateix una important modificació generalitzada l'any 1774, de fet actualment s'ha de considerar un edifici barroc, que modifica l'estructura general del temple.
La primera notícia del Santuari de Santa Maria del Pla apareix en el testament d'Arnau d'Artesa, castlà del Castell d'Artesa, l’any 1169, el qual deixà 10 sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa.
Al segle XVIII, amb ‘ els diners d’Amèrica’ fou profundament reformada i adquirí el seu aspecte actual.
Actualment, situada al costat d’un polígon industrial, que funciona a mig gas – com quasi tot per aquestes terres dissortadament – llegia ; és una santuari marià de la parròquia d'Artesa.
L’església esta tancada amb pany i forrellat, i no trobava cap imatge del interior, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La saviesa ens recorda que ‘ a sants i minyons no els prometis si no els dons’.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada