dimarts, 11 de juliol del 2017

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE L'ARGENTERA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Havia publicat un post relatiu a l’església parroquial de Nostra Senyora del Remei de l’Argentera, que s’ha d’incloure ara a la llista d’edificis enrunats al terme de Vilanova de Meià :

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL REMEI D’ARGENTERA A LA BARONIA DE LA VANSA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-de-lesglesia-de-nostra.html

CASTELL DE MEIÀ
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1995

CASTELL D'ORENGA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1997

CASTELL DE L'ARGENTERA O DE TANCALAPORTA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1998

CASTELL DE PERALBA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30953

CASTELL DE CABRERA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30952

CASA FORTA DE VALLFARINES
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30954


CASA FORTA DE ROCASPANA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30984

CASTELL DE LA FABREGADA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30955

SANT SADURNÍ DE LA FABREGADA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30992

SANTA CECÍLIA DE LA FABREGADA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30994

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA VANSA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22405

SANTA MAGDALENA DE PERALBA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/santa-magdalena-de-peralba-vilanova-de.html

Hauríem d’afegir aquí els edificis que aixoplugaven els estudis/escoles abans de la dictadura franquista, que no tenen- dissortadament – la condició de ‘monuments’

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI DE SANTA MARIA DE MEIÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-de-lestudi-de-santa-maria.html

IN MEMORIAM DELS ESTUDIS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/07/in-memoriam-dels-estudis-anteriors-la.html

Sembla innecessari insistir en que cal fer un Catàleg de patrimoni “comme il faut”, i que sens dubte aquesta és una de les tasques que Vilanova de Meià ha d’intentar resoldre.

Cal fer-ho fins des d’un punt de vista egoista ‘ les pedres venen’, i això portaria visitants a ‘ la vall clotada’ . I visitants vol dir serveis, feina, diners, vida ...

Llegia en relació a l’església de la Mare de Dèu del Carme d’argentera a patrimoni Gencat que L'església degué ser construïda al segle XVII o XVIII, quan el senyor jurisdiccional del terme va deixar d'habitar l'antic castell de Tancalaporta i es va construir una nova residència al mig de les seves possessions. En un principi estava dedicada a la Verge del Roser. A la llinda de la porta de la façana de ponent hi ha la data 1825, que correspon a una reforma i ampliació de l'església.

Quan a la descripció – quasi telegràfica – ens diu ; edifici d'una nau amb dos trams de volta de canó i sagristia afegida al lateral de migjorn que té una espitllera. La nova façana principal té una porta amb cèrcol de pedra i arc rebaixat, amb dues finestretes espitllerades amb arc de mig punt i una petita espadanya sobre la testera que està rematada amb lloses de pedra. La coberta és de dues vessants i la sagristia és de rajol arrebossat.


Fotografia de l’Isidre blanc. 18 abril 2016

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , si les tenen, imatges del interior d’aquesta església.

El gentilici dels nascuts a l’Argentera a la comarca del Camp jussà de Tarragona és argenterenc, argenterenca, malgrat que aquesta Argentera no té la consideració de municipi des de fa segles; havia format part de la Baronia de la Vansa, i ara del municipi de Vilanova de Meià que té una superfície de 105,2 km² i nomes 414 habitants de dret a darreries de 2016, defenso que tenen dret a mantenir el seu gentilici, i no el de vilanoví, vilanovina que correspon únicament a la població de Vilanova de Meià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada