Sant Esteve apareix esmentada des del segle X com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. Sembla que la construcció conservada en l'actualitat es va fer posteriorment, en substitució de la primera església.
L'edifici ha experimentat reformes al llarg dels anys, principalment pel que fa a la façana principal, que actualment apareix molt modificada.
Patrimoni Gencat ens diu que l’església està a prop del poble de Les Massuques, formant conjunt amb la caseria de can Llopard.
És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, cimbori de planta vuitavada, i teulada a dues vessants.
La façana principal presenta, com a únic element remarcable, una porta d'accés d'arc de mig punt amb dovelles de pedra.
El campanar d'espadanya de tres obertures s'alça al costat de ponent del cimbori.
La capçalera trilobulada té un absis central més gran, i una cúpula sobre trompes. Tots tres presenten finestra central de doble esqueixada i d'arc de mig punt.
No podíem accedir al interior com havia fet afortunadament el Jordi Contijoch Boada, autor de la fotografia.
Quan al topònim al diccionari català valència balear trobava, MASUCA f. Masia petita i pobra (Guissona).
MASUCA i MASSOT com defensa Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), qui més ho podia dir, oi?. S'han de relacionar amb el terme àrab mas’ûd, nom propi, i participi passat del verb sa cad de l’àrab comú ‘ facilitar, ajudar ‘. Una persona d’origen àrab atorga al nom el significat ‘felic’, intuïm que ho eren i molt els habitants de les Masuques, que disposaven ja d’escola pública abans de la dictadura franquista.
En el món de la filologia Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), tenia, té i tindrà SEMPRE crèdit.
Així doncs, no ens sap greu – ans al contrari – negar tota versemblança a la tesis que defensa un origen miserable al indret.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de l’edifici que acull la Masucaire i la Sala; Castellet i la Gornal té el tristíssim honor de figurar a la relació de pobles de Catalunya que encara no tenen Catàleg de patrimoni.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada