Costa d’imaginar un paisatge de blats al lloc que ocupa avui entre altres el Decatló de Terrassa, i l’existència d’una ermita romànica coneguda con Santa Margarida del Mujal o Mojal, vindria a donar-li tota la versemblança.
Certament ha plogut molt, i a nivell de país, passaven de ‘ser’ Catalunya, a desaparèixer dins d’un marc d’estultícia i corrupció que s’anomenava ESPAÑA; dels Tribunals de la Inquisició, als d’Ordre Públic – amb breus interrupcions de lucidesa i vida democràtica, I i II República – fins al miratge de la Constitució de 1978, sota l’empara de la qual, es reproduïa el càncer de la corrupció, i ressuscitaven els Tribunals d’Ordre Públic, i recentment els de la Inquisició. A tot això Europa continua mirant-se el melic.
Avui, a Santa Margarita trobareu al costat de l’església romànica un excel•lent restaurant, en el que podreu gaudir una excel•lent cuina, d’alta qualitat, a un preu ajustat.
http://www.santamargarida.es/restaurant/2014/10/10/nou-menu-executiu/
http://www.santamargarida.es/restaurant/2013/09/03/nou-menu-cap-de-setmana/
Portava al Josep Olivé Escarré fins aquest indret del Vallès Occidental, que havia visitat en companya de la meva esposa, l’any 2010 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/08/ermita-i-abadia-de-santa-margarida-del.html
Us ho recomano.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada