El Vicente Capdevila Rimbau publicava una fotografia de Sant Cristòfol de Cogolls, amb el seu cementiri annex.
El comentari tècnic ens diu que és un edifici religiós originàriament romànic que ha esta molt modificat , i que a resultes d’això presenta una construcció molt estranya. En qüestions d’estètica – com en tot – cadascú té el seu criteri, el temps però, ha llimat les diferencies, i el conjunt té avui un sentit harmònic.
Hi ha un petit porxo cobert amb teulades on hi ha la porta d'entrada amb una llinda de pedra treballada. A dal hi ha un carot. A la petita capella hi ha la data de 1753 i devia tenir una imatge.
L'absis semicircular és eixalbat i al primer cos la teulada és a una sola vessant. Al darrera hi ha un campanar de forma quadrada, adossat a la capella i acabat en punta, que conserva encara les campanes, si bé la construcció de la torre d'aquest campanar és tardana.
La parròquia de Cogolls és dedicada a Sant Cristòfol. El lloc és documentat el 1090, quan Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d'Amer d'una heretat situada a la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls.
Quan al toponim plural per cogoll [ Etimològicament del llatí cucŭllu, ‘paperina cònica’, ‘punta’], en documents llatins medievals apareix citat aquest caseriu amb els noms per Cuculio (a. 922), Cucullus (a. 947), Cocollis (a. 1187), Cogollis (a. 1362). Cf. Alsius Nomencl. 128.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada