Acompanyava al Josep Olivé Escarré al Cementiri de Sant LLorenç Savall; en una ocasió anterior ja havia retratat des de l'exterior la seva Capella advocada al Sant Crist:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-capella-neoromanica-del-cementiri-de.html
Podia en aquesta ocasió retratar la façana.
Malgrat que no podia accedir a l'interior , aconseguia a través del vidre polsós una imatge prou bona, dit sia en termes de visió, que no certament de qualitat tècnica.
I retratava també la inscripció que reforça l'afirmació que fèiem en el nostre primer article, en el sentit que la Capella es traslladava en ocasió d'eixamplar el Cementiri, i que les pedres de la primera Capella, servien per bastir la segona.
El Cementiri i la Capella no tenen la consideració de Patrimoni Històric i/o Artístic de Sant Llorenç Savall, això explicaria el fet que fa potser un parell de mesos desapareixia la campana, i farà dos anys les làpides de bronze (2) dels nínxols del Marquet, i una d'aram.
El robatori sacríleg és una variant del robatori en estat de necessitat que en la situació d'extrema misèria a què ens ha conduit l'estultícia i corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, dissortadament comencen a ser el pa nostre de cada dia.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada