El Jordi Domenech Bosch publicava unes fotografies de l'església parroquial de Sant Esteve de Sords, que conserva la planta romànica, i manté l'absis de l'estructura originària, amb una cornisa llisa d'un quart de cercle, l'any 986 es coneixia ja el nom de Sords, i l’església estava dedicada a Sant Esteve.
La nau fou renovada completament durant el segle XVIII i també es construïren les dues laterals i la sagristia. La finestra d'aquest recinte porta la data de 1785.
La descripció tècnica ens explica que presenta una nau central i dues més petites laterals. La façana presenta un campanar molt alt de planta quadrada, segurament construït en diferents etapes. El portal és fet amb dovelles que inicialment donarien la forma d'arc de mig punt, posteriorment retallat. Davant del temple hi ha un recinte configurat pels nínxols del cementiri i un portal i murs que separen de l'exterior. Al damunt del portal hi ha una habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall, que hom pensa tenia la funció de comunidor : edifici que servia específicament perquè el prevere des d’allà beneís els camps, les collites i/o els animals, s’aixoplugués quan calia, i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manes i/o demanes en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del cat. ant. concrear, concriar, provinents del. ll. concreare "crear alhora", amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats que les dispersin i les allunyin.
Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
La distribució dels edificis em feia recordar el singular comunidor de l’església dels Sants Just i Pastor, a la parròquia de Son del Pi, al Pallars sobirà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada