L’ Anna Mora Nogué retratava un paisatge de la Garrotxa en el que sobresurt el campanar de l'església parroquial de la Pinya, advocada a Santa Maria, que data del segle X , i està situada al mig del petit nucli urbà.
Va ser consagrada per l'abat Oliva el 1022, i restaurada després dels terratrèmols del segle XV, conserva doncs pocs vestigis romànics i, la majoria d'afegits i modificacions són del segle XVIII.
La talla romànica de Santa Maria de la Cabeça, que ens havia enviat el mestre Enric Sánchez-Cid, en ocasió de la seva visita a aquesta església, i que devia el seu nom a la desproporció de la testa, era molt venerada per la gent de la comarca i invocada pels qui patien malalties del cap. La imatge va desaparèixer en els dies foscos que seguien a la sedició dels miliar feixistes contra el govern de la II República Espanyola, que comptàvem amb la complicitat de la Jerarquia catòlica amb l’excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), desprès del conflicte bèl•lic es va substituir per l'actual d'alabastre, obra de l'escultor Modest Fluvià i Aiguabella. Té un molt especial interès la pica baptismal romànica d’immersió del segle XII procedent de Sant Joan de Balbs.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada