SANT VICENÇ D'ALBARCA. CORNUDELLA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujàvem fins aquest 'lloc beneit' - aquest és un dels possibles significats d'aquest topònim , en àrab vulgar al-barka té el significat de ‘benedicció, propietat beneïda’- , el Josep Olivé Escarré i l'Antonio Mora Vergés, de l'església que parroquial ens diu la fitxa tècnica; edifici de carreus molt regulars, presenta una sola nau amb quatre capelles laterals, dues a cada banda, i a la capçalera un absis romànic amb finestra de doble esqueixada que, juntament amb petits sectors dels murs, és l'única part conservada de l'obra original. La nau, d'estil renaixentista, és coberta per una volta de canó de mig punt i unida al presbiteri per un gran arc triomfal. La façana és dividida en dos registres per una petita cornisa horitzontal que enllaça amb el campanar, situat a la dreta de l'edifici. Al registre inferior els angles són fets de carreus encoixinats. La portada renaixentista que centra el cos de l'església és emmarcada per una motllura i coronada per un frontó. El registre superior és centrat per un ull de bou; a partir del segle XVII, es van obrir les quatre capelles, es va ampliar la nau central i es va fer el campanar de base quadrada que consta de tres cossos, el superior, amb obertura de mig punt, té cobertes de pavelló.

Alhora que se'ns fa evident la presència de Déu, advertim per arreu els senyals clars de l'abandó per part dels homes.

Que el pobrissó d'Assís

ens encomani la seva infinita paciència,

la seva intel·ligència,

i el seu tarannà amable.