dilluns, 27 d’octubre de 2014

LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE LA CASA VELLA DE L'OBAC. VACARISSES. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Anava amb el Juan Navazo Montero fins a la Casa Vella de l'Obac, el meu propòsit era bàsicament retratar la capella situada uns pocs metres a l'est de la Casa Vella de l'Obac, la descripció tècnica explica que és una construcció senzilla i austera, amb un caire rústic, de planta rectangular. La coberta, a dos aiguavessos, adopta una forma lleugerament ondulada que vol imitar el perfil de les esglésies barroques. La façana principal, orientada a l'oest, té una petita porta d'entrada de factura rectangular, amb llinda i brancals de pedra, així com un òcul amb el contorn de maons plans. Els murs són de paredat i no tenen cap més obertura.


La capella - ara sense cap signe exterior que la identifiqui- estava dedicada a sant Antoni de Pàdua.

La Casa Vella de l'Obac, té un origen alt-medieval, i al llarg dels segles va tenir en aquestes contrades una gran rellevància.

Durant els segles XVII i XVIII passà per moments d'un gran dinamisme, gràcies a l'apogeu de la vinya i altres activitats, com ara un forn de vidre, els pous de glaç o l'elaboració de carbó.

La capella, junt amb la torre de vigilància de la casa, fou construïda l'any 1719. Fou indulgenciada pèl Bisbe de Vic, Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment (1720-1744), i pèl Sant Pare Climent XVI el 1771.

Segons una tradició, quan uns bandolers van anar a robar a la casa aparegueren simultàniament a cada finestral un frare franciscà, els quals espantaren els malfactors i van fugir. En memòria d'aquest fet es posà la capella sota l'advocació de Sant Antoni de Pàdua, tradició que continuà en la capella de la Casa Nova.

Ambdós capelles, la de la Casa Vella i la de la Casa Nova, foren cremades pels carlins l'any 1835, el fet per als que defensaven a DÉU, la PÀTRIA i el REI, té un caire del tot extraordinari.

Al voltant de l'any 1970 va ser restaurada.

Rebia unes fotografies de l'Arxiu Gavin, la primera datada l'any 1960, abans de la restauració.


I, la segona del 2-II-1985 després de la restauració.


Feia una reflexió en ocasió de parlar de la Capella de Sant Antoni de la Casa Nova de l'Obac 'no s'escapa a ningú que la pràctica religiosa queia escandalosament quan el poble tenia la percepció que el feixisme s'havia acabat, tampoc que des de determinades opcions polítiques això s'ha traduït en un arraconament - en el millor dels casos - d'aquest Patrimoni Històric, que ha propiciat ensems el seu desconeixement per a moltes persones', la reprodueixo perquè em sembla aplicable també aquí.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada