A MONTSERRAT

Sembrant brillants i perles,

Lo espai d'Orient colora

La purpurinia aurora

D'un dia desitjat,

I al so d'instruments varis,

Joioses i festives,

Pujant van comitives,

Camí de MONTSERRAT.

Las flors sos calces obren:

La font dolça murmura

La llebre en l'espessura

S'amaga amb gran temor;

I en tant salta a flor d'aigua

Lo peix de blanca escama,

Lo aucell, de rama en rama,

Cantant va son amor.

Pugeu amb nosaltres,

Ninetes hermoses,

Les costes famoses

Del bell MONTSERRAT;

Veurem entre penyes

L'excelsa MADONA,

Veurem la patrona

Dels bons catalans.

Veurem les altes crestes

On pròdiga Natura

Desplega sa hermosura,

Ostenta son poder,

I enmig barrancs sens fondo,

Veurem les coves fosques,

On formen pedres tosques

joguines a son pler.

Veurem lo Monasteri.

Tebaida catalana;

Veurem la FLOR GALANA,

Ramell de perfeccions;

I aquell sens fi d'ermites

Que el mont agrest rodegen,

En tant que lo hermosegen

En belles posicions.

Pugeu amb nosaltres.

Ninetes hermoses,

Les costes famoses

Del bell MONTSERRAT;

Veurem entre penyes

L'excelsa MADONA,

Veurem la patrona

Dels bons catalans.

Autor:Clavé i Camps, Josep Anselm