Retratava des d'una perspectiva quasi inversemblant l' església parroquial de Capafonts . Topònim del qual ens diu la Generalitat de 'Barcelona' ; en la documentació antiga Capafontes (Segle XII), probablement del llatí CAPUT FONTIS ʻcap de la fontʼ, al·lusiu al origen del riu Brugent, la descripció tècnica ens explica que està estructurada en tres naus i creuer, coberta amb quatre trams de volta de canó amb llunetes a la nau central i braços del creuer, i d'aresta a les laterals i la cúpula situada sobre petxines al creuer. El cor és elevat, sobre arc carpanell. La façana és força simple. És de pedra tota arrebossada, destaca la fornícula amb una imatge situada sobre la porta d'accés i envoltada de motius avolutats. A sobre hi ha un rosetó i com a remat, un frontó triangular amb un petit òcul. A la zona dreta dels peus hi ha un campanar força elevat de base quadrada i tres cossos poligonals. L'altar major és dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, amb un mural pintat al fresc que ocupa tot el pany de paret de l'absis obra del pintor alcoverenc Laureà Català, element artístic important. Actualment, també trobem el de Sant Abdon i Sant Senén , col·locats l'any 1984 en el lloc que antigament ocupava l'altar de la Mare de Déu dels Dolors
Santa Maria de Capafonts, al final del segle XV, era de col·lació de l'arquebisbe, fou església sufragània de Capafonts la de sant Esteve de la Febró. Segons l'inventari del 1924, l'església actual començà a bastir-se el 1800, acabant el 1820. Tot i això, la dovella de la porta principal duu la data de 1793. Tanmateix, la visita pastoral efectuada per
l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde (1804-1816) l'any 1805 encara es féu a l'església vella. A l'església parroquial de Capafonts es conservava fins al 1936 la talla del segle XV de la Mare de Déu de Barrulles, d'alabastre policromat, procedent de l'ermita del mateix nom, que retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1923
Us deixo un enllaç als
Goigs de la Mare de Déu de Barrulles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada