dimecres, 15 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA 'NOVA' DE SANT SALVADOR. POLINYÀ. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

És veritablement bonica l'església parroquial de Polinyà que l' arquitecte Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981), començava a restaurar l'any 1939 , ja que tant el temple com la casa rectoral van ser totalment saquejades en els dies foscos que seguin a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española . De l’església que va ser utilitzada com a magatzem, desaparegué un retaule barroc amb un sagrari. La casa rectoral s’habilità per a escola municipal. a l'Informe se l'anomena Sant Vicenç, l'Enciclopedia Catalana recull que a la nova església parroquial ha passat l’antiga dedicació a sant Salvador, mentre que l’antiga església és ara dedicada a sant Martí.


L'església ' nova' s'acabava a darreries del segle XVIII- 1792, des del cens de 1787 amb 93 ànimes, la població passarà a les 444 de 1857, sembla que aquí com per arreu els ' diners d'Amèrica' servien per aixecar i/o engrandir esglésies, masies, capelles, ermites i oratoris, com en altres indrets l'església romànica s'íntegra dins la nova estructura, aquí veiem com l'entrada al temple actual es fa per una porta d'arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l'entrada lateral de l'antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts.



La descripció tècnica ens diu que des de la teulada a una sola vessant d'aquest primer cos, en surt un altre més alt amb teuladeta de voladís i òcul. A continuació el parament segueix amb una arcada motllurada i cega i òcul al bell mig. Teulada a dues vessants tot al llarg d'una sola nau, orientada de migdia a septentrió, capelles laterals entre els contraforts que connoten des de la part posterior on la tipologia de l'edifici esdevé basilical. Campanar de planta quadrada corresponent a l'antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

L'any 1951 s'inaugurava la casa rectoral - l'anterior s'havia esfondrat - i l'any 1956, es van
inaugurar les llums, es va pintar l’església, es va enrajolar el presbiteri i la sagristia; Polinyà veia acabada la reconstrucció del temple parroquial que acollia a 31.12.2013, 8.158 habitants.

Pel que fa al topònim la Generalitat de Barcelona ens diu que en la documentació antiga apareix com Polignano (segle X), derivat de lʼantropònim llatí PAULINUS

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada