diumenge, 5 d’octubre de 2014

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DE LA MUSSARA. VILAPLANA. BAIX CAMP. TARRAGONA

Costa mentalment situar la Mussara i les muntanyes de Prades a la comarca del CAMPO BAJO DE TARRAGONA, això - si calia - és una mostra més de l'absoluta manca de rigor en la divisió comarcal, tant en les èpoques 'democràtiques', com en les 'dictatorials', accepcions aquestes que en el dia a dia se'ns confonen, oi ?.

L'església parroquial de la Mussara o Almussara consta en un document de Celestí III, el 1194. Probablement, sobre aquest temple romànic -similar al de Siurana- es bastiria un temple gòtic del qual se n'aprecien alguns elements. El temple, tal com ens ha arribat, s'hauria engrandit posteriorment, com fa pensar la data de 1859 que consta a l'arc de l'entrada. De l'època gòtica podria ser la imatge de la Verge del Patrocini , que fou trencada l'any 1936, i que es conserva actualment al Museu de Reus. A mitjan segle XX el poble es va deshabitar, i l'església restà desafectada i buida. La campana i el mobiliari es van traslladar al municipi de Vilaplana -des de 1961-. A la dreta de la porta hi ha les ruïnes de l'antiga abadia, i a l'esquerra el cementiri. L'últim enterrament va ser en 1953. Sembla que hi fou sebollit Isidre Pàmies i Borràs, àlies Cercós (l'Aleixar, Baix Camp, 16 de desembre de 1843 - la Mussara, Baix Camp, octubre de 1873), general de l'exèrcit carlí actiu durant la Tercera guerra carlina.



La descripció tècnica ens explica que l'edifici fou reformat i ampliat a mitjan segle XIX amb incorporació de la torre del campanar, als peus a la dreta de la porta, d'arc carpanell, que data de la mateixa època. La façana havia estat arrebossada, però l'estat actual deixa veure el parament de pedra, de carreuó i paredat de filada. Sobre la porta, dues obertures circulars. Coberta de teula a dues vessants. La part superior del campanar, polièdrica, és similar a les de les esglésies de la Febró i Colldejou. Capçalera circular, amb l'altar elevat. Interior molt malmès per actes de vandalisme, donat l'estat d'abandonament general -és l'únic edifici del poble que queda parcialment dempeus i - hi ha restes d'un temple gòtic sobre el qual es bastí l'actual, de caire popular, senzill. Actualment, després de més cinquanta anys d'abandonament, l'edifici es troba en estat de ruïna.

Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com les dades del mestre d'obres i/o arquitecte, autor d'aquest projecte, sabem que la desinformació en relació al nostre Patrimoni és molt agraïda des del Ministeri de Incultura y Odio Racial, nosaltres però, servirem fins al darrer alè els interessos de Catalunya.

De la Mussara el Diccionari català valencià balear ens diu 'Llogaret que amb una trentena de masies escampades reuneix 300 habitants i forma un municipi dins el partit judicial de Reus. Està situat a les muntanyes del mateix nom i és molt abundós d'aigua'. Contrastos de la vida, oi?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada