divendres, 23 de febrer del 2024

IDENTIFIQUEU LA MASIA DE MAÇANERS QUE RETRATAVA L’ISIDRE PUNTI PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?. SALDES. EL BERGUEDÀ

 

Identifiqueu la masia de Maçaners, que retratava l’any 1920  l’Isidre Puntí – sense mes dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs , peripècia vital ,.. - , en agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/851/rec/20

Es transforma Maçaners , Saldes, Berguedà , en Massanes ,la Selva,  Girona,  val a dir que aquesta és una de les “ tècniques” , sens dubte de les més  barroeres que empraven els funcionaris de la dictadura encarregats de dessolar la cultura, la llengua i la terra catalana.

Isidre Puntí   – sense més dades, cognom matern,  lloc de naixement i traspàs, peripècia vital,..-  feia una gran tasca, cliqueu a l’enllaç de baix, que el feia “ mereixedor “ d’un tracte vexatori per part de la dictadura franquista.   Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del  Isidre Punti  – potser Isidre Punti Vallès ( Manresa, 1897 +  ?.), fundador del Centre Excursionista Montserrat  -  ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins enverinar opositors políticsescampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu, donar el vistiplau a l’aixecament d’edificis que com els blocs que s’incendiaven al barri del Campanar de València, se sabia que en cas d’incendi serien trampes mortal, .. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Punt%C3%AD%2C%20Isidre/field/creato/mode/exact/conn/and

http://motoclubmanresa.com/wp/wp-content/uploads/2012/03/004.pdf

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dijous, 22 de febrer del 2024

PODRIA SER CAN SABAU LA MASIA QUE RETRATAVA J. DOLCET COM CAN GOMIS ?. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA.

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau

Llegia de Can Sabau, segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha.

L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis.

La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet.

El comte de Caldes de Montbui , Manuel Sanllehy i Girona,  destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius.



Fotografia de Feliu Añaños Masllovet  

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28006

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50972

Fotografies de J. Dolcet: 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2720/rec/4

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2743/rec/5

El “ menystingut “ J. Dolcet, va ser un dels grans col·laboradors del Fons Estudi de la Masia Catalana,  intuïm que justament això era la causa del tractament vexatori i indigne ha que ha estat, i està sotmès. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  del nom popi, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, i la peripècia vital de J. Dolcet ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins enverinar opositors polítics,   escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu, ...

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Dolcet%2C%20J./field/creato/mode/exact/conn/and

Malgrat  la certesa que  el creixement demogràfic de Santa Perpètua de Mogoda es produeix a les acaballes de la dictadura franquista, i que  aquest fet- d’indubtable importància –  com  la “ qualitat “ dels nouvinguts expliquen en bona mesura  la conservació de bona part del Patrimoni Històric en aquesta comarca, en comparació a les comarques del Barcelonès, Llobregat jussà,, ,…, constatem que  la “ vinculació  amb la història del indret on van a viure, és dissortadament  mínima en una majoria de casos.

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN MAIANS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT JOSEP DE LA BONA MORT. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

 

El Josep de Cabanyes, un dels “ menystinguts “  del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava, Vista general de Can Mayans amb torre cilíndrica amb merlets catalans          , Vilassar de Dalt. El Maresme . Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del Josep de Cabanyes , cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,... ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestinsenverinar opositors polítics escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu,..



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6228/rec/55

Existeix encara:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maians

L'aljub o dipòsit de la torre, que estava a la planta baixa, es va convertir l'any 1795 en la capella, sota l'advocació poc freqüent de la mort de Sant Josep i s'obrí una porta


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/oracio-sant-josep-pel-moment-de-la-mort.html

El creixement demogràfic de Vilassar de  Dalt, i bona part de la comarca del Maresme, es produeix a les acaballes de la dictadura franquista,  aquest fet- d’indubtable importància – i la “ qualitat “ dels nouvinguts expliquen en bona mesura  la conservació de bona part del Patrimoni Històric en aquesta comarca, en comparació a les comarques del Barcelonès, Llobregat jussà, Vallès Occidental,…

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN RECORDER & CAN SERRA DE LA PLAÇA . VILASSAR DE DALT. EL MARESME

 

El Josep de Cabanyes, un dels “ menystinguts “  del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava,            Façana de Cal Recoder a la plaça de l'església, a la dreta un carro i gent, Vilassar de Dalt. El Maresme . Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del Josep de Cabanyes , cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,... ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins,  enverinar opositors polítics escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu,..



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7193/rec/16

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9278

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-la-placa

El creixement demogràfic de Vilassar de  Dalt, i bona part de la comarca del Maresme, es produeix a les acaballes de la dictadura franquista,  aquest fet- d’indubtable importància – i la “ qualitat “ dels nouvinguts expliquen en bona mesura  la conservació de bona part del Patrimoni Històric en aquesta comarca, en comparació a les comarques del Barcelonès, Llobregat jussà, Vallès Occidental,…

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

Colpeix la lectura de noticies com " Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate"  . El nostre condol a les famílies.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


 

CAN BOQUET I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT SALVADOR. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

 

El Josep de Cabanyes, un dels “ menystinguts “  del Fons Estudi de la Masia Catalana,  retratava , Façana amb  rellotge de sol de Can Boquet i roba estesa, Vilassar de Dalt. El Maresme . Esperem rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  més dades del Josep de Cabanyes , cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripècia vital,... ,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins,  enverinar opositors polítics,  escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu,..


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6743/rec/10

La masia existeix encara:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boquet-0

Té una capella advocada a Sant Salvador :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2294

https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223869/349330

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/03/goigs-al-santissim-salvador-vilassar-de.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador




D’obligada lectura , EL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL I NATURAL DE VILASSAR DE DALT: EINA DE GESTIÓ CULTURAL , autor : Jordi Montlló Bolart,  Museòleg i tècnic en patrimoni cultural

El creixement demogràfic de Vilassar de  Dalt, i bona part de la comarca del Maresme, es produeix a les acaballes de la dictadura franquista,  aquest fet- d’indubtable importància – i la “ qualitat “ dels nouvinguts expliquen en bona mesura  la conservació de bona part del Patrimoni Històric en aquesta comarca, en comparació a les comarques del Barcelonès, Llobregat jussà, Vallès Occidental,…

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que Sant Salvador    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria pels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


dimecres, 21 de febrer del 2024

CAN MAGRE. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Magra i curs d'aigua, Santa Eulàlia de Ronçana. Vallès Oriental


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1838/rec/5

S’identifica com MAGRA enlloc de MAGRE, una mostra més de l’alteració dolosa de les fonts documentals per part de la dictadura franquista.

No es pot accedir al Mapa de Patrimoni, ens temem – el PSC controla la Diputación de Barcelona – el pitjor, ho provarem en un altre moment.

Sortosament el consistori de Santa Eulàlia ha fet els deures : 

https://www.ser.cat/fitxer/6874/El%20patrimoni%20hist%C3%B2ric%20de%20Santa%20Eul%C3%A0lia%20de%20Ron%C3%A7ana.pdf

Antigament s’anomenava mas Tries del Pla.

La façana principal va ser modificada a finals del segle XIX – ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - , seguint la corrent estètica de l’època i es coronà amb un capcer de perfil sinuós. Degut a l’estat de l’arrebossat, encara es poden veure les marques de l’antiga coberta i la part que es va sobrealçar.

Sota l’angle del carener, encara, es conserven les restes de l’esgrafiat del rellotge.

La porta principal, és de dovelles d’arc de mig punt, a la pedra clau, es conserva la inscripció: “†/1597/TRIAS”.

El finestral de l’esquerra de la porta, és de llinda plana de pedra, havia estat la antiga porta del corral.

Les obertures del primer pis i la de les golfes són d’arc de mig punt de maó. Les de la façana nord, obertes gairebé arran de terra, són de llinda plana de pedra, protegides amb reixa de forja

https://www.facebook.com/canmagre.restaurantlamama/

https://www.restaurantlamama.cat/

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


CAN MASPONS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL PILAR . BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Maspons. Bigues i Riells, el Vallès Oriental.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1836/rec/12

Existeix encara, Patrimoni Gencat en diu ; Casal de grans proporcions on s'observen diferents fases de construcció. En el cos principal hi ha una porta adovellada amb la inscripció que diu: "Jacinto Maspons not. 1681". El cos principal, cobert a quatre aigües, es troba flanquejat per dos cossos laterals afegits, i coberts amb teulada a doble vessant. La casa té quantitat d'obertures, a la part del darrere hi ha vint finestres, moltes d'elles emmarcades per grans carreus. A les dues plantes nobles s'hi troben tres grans sales i una solemne cambra de l'església parroquial. Els murs són fets de pedres de riu i arrebossats.

A la sala hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Pere, de roure. La figura és barroca i procedeix de l'església parroquial de Sant Pere de Bigues, que la regalà a Can Maspons pels voltants del 1750.

No es pot accedir al Mapa de Patrimoni, ens temem – el PSC controla la Diputación de Barcelona – el pitjor, ho provarem en un altre moment.

No és accessible tampoc el Catàleg de masies i cases rurals editat per l'ajuntament de Bigues i Riells

A la Wikipedia afegeixen; construcció que data, almenys, del segle XVII , i que ha sofert nombrosos modificacions, sobretot al segle XX.

 Té annexa al costat meridional la capella de la Mare de Déu del Pilar, que retratava

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/4594245755

Si existeixen ens agradarà rebre a l'email casrellardiari@gmail.com un exemplar dels Goigs que es cantaven en aquesta capella. 

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

  Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesos, ramaders,..   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.