dilluns, 4 de setembre del 2023

CASA LUIS PÉREZ SAMINILLO. BARCELONA

 

La Casa  Luis Pérez Saminillo, actual seu del Círculo Ecuestre, va ser projectada per l'arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 1851 - 1912) i enllestida l'any 1910.

 L'edifici es va realitzar per encàrrec de Luis Pérez Samanillo (Manila, 14 de desembre de 1868 - Cornellá, 27 de juliol de 1936) i es va projectar com una residència unifamiliar a manera de casa exempta i envoltada per un jardí.

El 1911, el projecte guanyà el Premi de l'Ajuntament al millor edifici.


 

(Foto: Francesc Ballell any 1912)

Un dels trets més singulars de la finca és el gran finestral ovalat del menjador, batejat per l'escriptor Ignasi Agustí com "la peixera de la ciutat". El mobiliari interior és obra de Joan Esteva i el gran vitrall de l'escala es va realitzar a l'obrador dels germans francesos Maumejean.[3]

 

L'edifici va patir nombroses reformes al llarg de la seva història, de tal forma que l'entrada original a la casa es realitzava a través del jardí lateral, amb una gran escalinata, a l'Avinguda Diagonal. En aquesta zona de la finca s'hi localitzava un cos constructiu a manera de torre i cobert amb una volta de quatre vessants que va ser enderrocat en un moment encara indeterminat però, molt probablement cap als anys 40-50 quan es va construir l'edifici d'habitatges contigu de l'Avinguda Diagonal.

 En els primers dies foscos  - la llum no ha tornat encara -  que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , la façana principal va perdre el relleu esculpit, obra de Manuel Fuxà Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850- 28 de novembre de 1927) , que representava el Sagrat Cor sobre el medalló que corona la façana. Grups anarquistes el varen destrossar a cops de martell.

Al 1948 es va realitzar una intervenció a càrrec de Raimon Durán i Reynals (Barcelona, 1895 - ídem, 21 de maig de 1966), arran de la instal·lació en l'edifici del Círculo Ecuestre el 12 de juny de 1950.

Finalment l'any 1993 Robert i Esteve Terradas van realitzar la darrera de les reformes contemporànies de la finca.

https://barcelofilia.blogspot.com/2012/01/palau-perez-samanillo-construccio.html


diumenge, 3 de setembre del 2023

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DEL CATLLAR. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-catllar-ripoll.html

Al cim d'un turó a ponent de la vila de Ripoll es troben les restes de l'església de la Marededéu , mal dita , Santa Maria del Catllar que es va construir a l'indret d'un antic castell propietat inicial dels comtes de Cerdanya.




Patrimoni Gencat explica que de l'església queden tres murs i l'arrencada d'una volta de canó que formaven una nau rectangular amb absis a llevant.

A la façana de migjorn hi ha la porta d'arc de mig punt adovellada.

 A l'exterior hi ha algun contrafort i a l'interior dues pilastres.

El lloc on hi havia l'absis es va modificar per posar-hi les dependències del santuari.

La parròquia de la Marededéu, mal dita,  Santa Maria de Catllar, construïda a l'indret d'un antic castell, va ser consagrada al gener de 1040.

 Va quedar molt malmesa per un terratrèmol de l'any 1428, es va esfondrà la volta i es va refer.

 Amb el despoblament del territori perdé el seu caràcter de parròquia i es convertí en un santuari.

Quan es va abandonar el monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 1835 aquest santuari també es va abandonar.




Que la Marededéu del Catllar   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Ens dol assabentar-vos del traspàs de la Maria Carme Junyent i Figueras(Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023). Que el bon l’aculli en aquell boci del cel delimitat per la senyera, on viuen eternament els catalans


dissabte, 2 de setembre del 2023

L'ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. LLEIDA

 


Llegia que  l’actual  edifici del temple    fou construït entre 1954 i 1959 per l’arquitecte Gabino Lagarriga Bringas (Madrid, 1911-1999) , seguint el projecte de Josep Argilés Bifet, l’església del Carme és de planta d’una sola nau presidida pel cambril de la Mare de Déu del Carme, amb la imatge d’Enric Monjo Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976).


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/12/goigs-la-mare-de-deu-del-carme-lleida.html

El mural de la part inferior representa l'escena del Calvari, pintat pel lleidatà Víctor Pérez Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018) l’any  1997.




La decisió d’ampliar el temple obrint-se per la Rambla Ferran, segons el projecte  de Josep Florensa Ollé (  Tàrrega (Lleida) - 15.05.1889 +   Barcelona - 14.07.1968 ), de l’any   1931, s’hagué d’ajornar a causa de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i les dramàtiques conseqüències que això comportaria

 La construcció del temple nou es gestionà a través de «Regiones Devastadas».

Desestimat l’avantprojecte de Lluís Domènech   Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) , s’optà per enderrocar el vell temple i fer una nova construcció segons el projecte de Gabino Lagarriga Bringas (Madrid, 1911-1999) .

 Les obres les féu Josep Argilés Bifet, i el seu germà Francesc Argilés Bifet actuà d’aparellador.

Es va inaugurar el 1959.

https://360.turismedelleida.cat/ca/descobreix/@@place/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-lleida

https://www.lleidaparticipa.cat/index_web.php?ap=czo3OiJhcGFydGF0Ijs=&id=0c1c995b77ea7312f887ddd9f9d35de5&idw=czozOiI0NTciOw==&idi=czozOiJjYXQiOw==

Es poden admirar al Carme, obres de :

Josep Maria BONET  GIMÉNEZ  (La Seu d’Urgell, 1903 - Barcelona 1988)

Ramón Aguiló Falguera (Bellpuig, Lleida, 1905 + Lleida 1981) 

Jaume Minguell i Miret (Tàrrega, 1922 - 2 de gener de 1991)

Víctor Pérez i Pallarés (Lleida, 24 de maig de 1933 - Lleida, 4 de juliol de 2018)

Josep Serrasanta (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Valldoreix, 1998)

Santiago Padrós i Elías (Terrassa, 4 de juny de 1918 - Bellvei, 1 de maig de 1971)

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)

Magda Aguiló Coll (Lleida, 1947 -) i Roger Torres Aguiló sj

Maria Carme Benet Pelegrí (Les Borges Blanques, 1944).

Gna Maria del Carme Fló AZCUÉ, gna carmelita descalça (Barcelona, 1918 – Lleida, 1998)

Taller Raventós, de Barcelona

...

https://www.upcarmesantjoan.com/patrimoni/art/els-artistes-del-carme/

  Que la Marededéu del Carme     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 31 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE CASA SERRA. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ

 Escrivíem suara; Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Llegia de Santa Eulàlia de Casa Serra; petita capella de planta rectangular, amb presbiteri que té volta de canó i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera, a l'est. 

En la façana oest s'aixeca una espadanya d'una sola obertura d'arc de mig punt; per sota de l'espadanya corre un fris amb "opus spicatum". 

La porta s'obre en el lateral de migdia; es tracta d'una portada amb arc de mig punt, construïda per dovelles grosses i ben escairades de pedra granítica molt blanca, que formen una arquivolta externa que descansa sobre impostes decorades en la part inferior per semiesferes en alt relleu. A l'entrada de l'església existeix el petit cementiri particular del "manso", en un recinte tancat, la porta del qual és de ferradura. La capella forma part d'aquest antic "manso" d'època visigòtica del qual és la continuació de la masia actual de Can Serra a la qual pertany l'església. En el segle XI va ser reformada i s'hi va afegir l'absis i la portada.

Sobre l'altar que ocupa tot el frontal de l'absis hi trobem un retaule de Santa Eulàlia de Can Serra, del segle XVII, d'estil renaixentista.

El mur que tanca el recinte del cementiri a l'entrada de l'església és de contenció, de pedra seca. Al costat dret de la porta d'accés hi ha una espitllera, que és l'única obertura de la capella. A la zona central de l'absis s'hi ressegueix la forma del que un dia va ser una obertura amb arc de mig punt, actualment tapiada (any 2020, durant el treball de camp encarregat pel Departament de Cultura). A l'absis s'hi ha fet un rejuntat amb morter, cosa que genera un gran contrast amb la resta de la façana, que no ha estat intervinguda. L'interior, en comparació amb l'exterior, es troba en força mal estat; presenta taques d'humitat, despreniment i esquerdes; a més, s'hi veuen escletxes de llum al sostre que fan evident la manca d'impermeabilització, cosa que podria fer malbé les bigues de fusta i l'interior. El paviment és de fusta i li falta manteniment. Hi ha esquerdes importants a les cantonades interiors dels murs.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25529

El lloc de Serra, igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modí de cereal, segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri redactat vers l'any 1338, aquest hi tenia un mas i terres. També la comarca de Susterris, segons el capbreu del 1378, hi tenia possessions. La jurisdicció era dels comtes de Pallars, i a partir del final del segle XV, passà als ducs de Cardona.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23297

Les activitats d’aquest aplec  que es celebra el primer cap de setmana d’agost,  s’esgraonen de la forma següent;  el primer dia, al vespre, s’organitza una baixada de fanalets i torxes. A l’endemà, a les 8 del matí es fa el toc de campanes de l’ermita, per cridar a la gent cap a l’església. A les 9 es celebra l’eucaristia, que oficia el rector de la Vall de Cardós. Acabada la missa es canten els goigs, recuperats també amb la celebració de l’aplec. 

Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Tot seguit, s’organitza una caravana de vehicles cap a la Punta Puiti (1620 metres.), on hi ha una petita imatge de Santa Eulàlia, s’hissen les banderes de Catalunya, Can Serra i Lladorre i se li fa l’ofrena floral, es canten cançons populars i es reparteix pa, vi i formatge. Després es canta L’hora dels adéus i es retorna cap al càmping per fer el dinar de germanor. Per la tarda continuen amb diferents activitats i el ball s’allarga fins la nit.

 Que Santa  Eulàlia    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

TORREFETA I FLOREJACS. CRÒNICA D’UN MÓN DESAPAREGUT. LA SEGARRA

 

Em sorprenia el nombre de molins que hi havia hagut al terme de Torrefeta i Florejacs :

Moli de la Casanova

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26398

MOLÍ DE LA ROUREDA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26401

MOLÍ DEL SOLSONA DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26402

MOLI DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26404

MOLÍ DEL MIG

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26405

MOLÍ DE DALT DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26406

MOLÍ DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26407

MOLÍ DEL VIVES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34744

MOLÍ DE SEDÓ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34818

Del Molí de Solsona, Molí de Dalt, Molí de la Marquesa, Molí del Castell, als  afores de Bellveí, hom pensa que en algun moment devia pertànyer a  Isabel de Ribera-Claramunt y de Josa (Barcelona, 2 de març de 1702 — Barcelona, 19 de desembre de 1738), II Comtessa  de Claramunt,4 IV Baronessa de Florejachs, de Rivert, señora de la Torre de Claramunt, casada amb Mena de Sentmenat y de Agulló-Pinós-Fenollet (Barcelona, 1700 — Barcelona, 24 de agost de 1746), V marqués de Gironella, Barón de Peguera y Lloberola.

Patrimoni Gencat en diu; es conserva la part baixa del molí, hi ha una entrada amb arc rebaixat a la part dreta, a l'esquerra en un nivell inferior, hi ha la sortida de l'aigua.

L'interior del s'observa que la coberta és de volta apuntada.

A l'exterior, encara es pot observa la bassa i el cacau per on vessava l'aigua.

 Tot el molí està rodejat de vegetació.


Fotografia. Jordi Seró Ferrer

Travessant el poble per la part esquerra, s'arriba a uns prats i per allí es localitza el molí.

Sense notícies històriques

Abans del conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle XVIII, la Segarra era el “ cor econòmic” de Catalunya .

Els avenços tècnics - sobretot la màquina de vapor - l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750,  i  el subsegüent èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura , van endegar canvis profunds en la vida econòmica i social, a Catalunya i arreu.

Plantejar-se la tornada a aquell món agrícola, és més que un somni, un malson. L’escassetat d’aigua farà molt difícil – sinó impossible – l’activitat agrícola i ramadera.  Està clar que hem malmès algun “mecanisme” de la naturalesa,  que no sabem com reparar-lo, i altrament ningú pren cap mesura per evitar que el  mal sigui més gros.

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. No tenim clar que com espècie ho puguem fer més endavant.

ANTIC PRIORAT DE TAULADELLS. GRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 

Llegia a Patrimoni Gencat;    circulant  per la carretera. L-310 dir. Guissona. Camí a mà esquerra previ a l'entrada de Gra (500m.) ; enmig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa. Aquesta ermita ha estat construïda amb filades de carreus regulars molt ben escairats. Presenta una sola nau, que havia estat coberta amb volta de creueria, tot i que avui està pràcticament desapareguda i només se'n conserva un arc apuntat. Consta d'un absis recte i en aquest s'obra una fornícula amb un arc de mig punt. S'accedia a l'ermita per una porta rectangular amb llinda situada al N.O, però actualment és pràcticament inaccessible perquè les males herbes impossibiliten l'entrada.



Fotografia. Georgina Falip i Gerardo

EL priorat de Tauladells va ser fundat el 1248 amb una llicència del bisbe Ponç de Vilamur.

L'ocupaven un grup de monges agustinianes fins que el segle XV va passaar a mans de la Col·legiata de Guissona.

Prop es troben un parell de necròpolis :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tuladells-torrefeta

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. 

Molt recomanable la lectura de  l’excel·lent treball Arquitectura Religiosa,  Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Que la Marededéu de Tauladells  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

dissabte, 26 d’agost del 2023

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE PEKÍN. POBLENOU. BARCELONA

 

Llegia que els “ promotors” – per així dir-ho -  de l’ església del “Sagrat Cor de Pekín” eren els germans Laureà i Josepa Arangó i Portús, que manifestaven aquesta intenció en les seves ultimes voluntats en les que reservaven  a aquesta fi, una important donació econòmica.


L'Alfred Puig ,  em deixava un comentari :  Em sembla que en l'article hi ha una errada important. L'església de Pekin estava situada al barri de Pekin, darrera els tallers del ferrocarril a tocar de la riera d'Horta.

Buscaré més dades. De moment us deixo aquests documents:

El Barri de Pekín de Barcelona



Pensem - ens agradarà però -  rebre'n confirmació que l'església que es cremava l'any 1909, i que l'Alfred Puig, identifica com el Sagrat Cor de Pekin,  era en realitat la mal dita església de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó. En català la denominació correcta és Marededéu.  

La Parròquia ,- coneguda ara -  com del Sagrat Cor de Jesús, situada al barri del Poblenou, a Barcelona, és sens dubte un edifici  singular, obra de l'arquitecte modernista Enric Sagnier Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931)  , que va ser inaugurat el 10 de juny del 1926 pel llavors bisbe de Barcelona, José Miralles Sbert  (Palma, 14 de setembre de 1860 - 22 de desembre de 1947) 


Llegia que l’any 1936, com a conseqüència – del tot previsible – de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , el temple va ser parcialment destruït, es destruïren el cor, la sagristia, la capella del Santíssim i tots els altars. Es destrossaren la coberta i el terrat, i la fàbrica fou notablement inutilitzada; saquejada i incendiada, només quedaren del temple les parets mestres i el campanar. Les campanes foren destruïdes i cremat l’arxiu parroquial i no va ser fins el 1943 quan va ser reconstruït, ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com


La casa rectoral fou també incendiada i quasi arrasada en la seva totalitat; la mateixa mala sort tingueren els edificis de les escoles parroquials amb tots els seus accessoris.


El rector, Mn. Jaume Sagarra, el 1940 començà la reconstrucció, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de la reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com  




 El 15 de maig de 1943 fou beneïda una campana que fou col·locada al campanar.


https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf


L’església és un  edifici neogòtic, de planta rectangular, amb tres naus capçades amb un absis semicircular. Destaca el campanar, amb pinacles i una afilada agulla, i la portada, amb arquivoltes ogivals i uns relleus de J. Rosell   - ens agradarà tenir noticia del nom propi, i del cognom matern d’aquest artista a l’email castellardiari@gmail.com - amb escenes del Nou Testament (les noces de Canà i la multiplicació dels pans i els peixos). També hi ha un mosaic que representa la Verge de Montserrat, obra d'  Armand Olivé Milian (Barcelona, 13 de juny de 1943), de 2002. Originalment, hi havia tres escultures, obra d'Eusebi Arnau  Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933), destruïdes l'any 1936.


https://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/fotografia/arxiufotografic/11109+Esglesia+Sagrat+Cor+2012.html


https://apropat.wordpress.com/2012/04/02/parroquia-del-sagrat-cor-de-jesus/


Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs que es canten en aquesta parròquia a l'email castellardiari@gmal.com 


Que el Sagrat Cor de Jesús , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.