CELLER COOPERATIU D’ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia ; edifici situat al sud del nucli urbà , a la sortida del poble per la carretera que porta a Roses, les instal·lacions del celler es varen inaugurar el dia 8 de novembre de 1931.

Era el primer celler cooperatiu de la comarca, dissenyat per l'arquitecte Pelai Martínez Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978 . Fou iniciativa del Sindicat Agrícola fundat el 1906 per un grup de viticultors que volien millorar i revaloritzar el que produïen individualment i comercialitzaven amb dificultats. En efecte, el 1917, es va crear una comissió, presidida per  Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939) II  marquès de Camps, per estudiar l'edificació d'un celler; però no fou fins el 1930, després d'haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació. El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s'encarregà a l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio

Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l'edifici per al trull d'oli, sense cap tècnic responsable.

Posteriorment, l'any 1948 es construí la sala de les bótes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez.

L'any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va realitzar l'ampliació de la nau principal envers l'oest, obra de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970), tot i que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Espolla&page=1&pos=2

Ricard Giralt i Casadesús, va ser depurat per la dictadura dels seus càrrecs d'arquitecte municipal de Figueres i Girona.

Em complaïa comprovar que Espolla  – de moment -   està lliure de la terrible infecció filonazi que s’ha estes arreu de Catalunya

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA BISBAL D’EMPORDÀ ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA “SANTA MARIA”. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

L'església de la Bisbal d’Empordà, advocada a l’Assumpció de la Marededéu – mal dita SANTA MARIA -  es troba elevada respecte del nivell de la plaça Major. 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

S'hi accedeix a través d'una escalinata.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.

Es tracta d'un edifici de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals i absis poligonal de cinc costats. La façana d'accés s'obre a ponent, amb una gran portalada central que presenta una porta d'arc carpanell emmarcada per una estructura decorativa típicament barroca: dos grans pedestals suporten dos parells de columnes de capitell compost que serveixen de base a un entaulament delimitat per una motllura sinuosa molt sobresortint. Al damunt hi ha una fornícula buida amb timpà trencat, al centre del qual hi ha la data del "1757". La façana es completa amb una rosassa superior. La coberta és de teula a dos vessants. A la banda esquerra de la façana està situat el campanar; és un element de base quadrada i pisos superiors octogonals amb finestres d'arc apuntat. El parament de migdia presenta set contraforts entre les capelles laterals, mentre que el situat a la banda nord té sis contraforts.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

Després de la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal qualificat com  “guerra civil” pels “ historiadors de la dictadura”, i de CRUZADA per la jerarquia de l’Església catòlica , va haver de fer-se de nou l'altar major, obra dirigida per l'arquitecte Pelai Martínez Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978), que es va inaugurar  l'any 1953.

Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-bisbal-la-bisbal-demporda

Que l’Assumpció de la Marededéu elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!

Em complaïa comprovar que la Bisbal d’Empordà – de moment -   està lliure de la terrible infecció filonazi que s’ha estes arreu de Catalunya

ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL POBLE DE RIU, ADVOCADA A SANT FELIU AFRICÀ. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-riu-montagut-de-fluvia

la Victòria Fernández Bahí, publicà fotografies de l’església de Sant Feliu de Riu , formada per una sola nau capçada per un absis semicircular que mira a llevant.

La porta d’accés al temple s’obre a la façana de ponent. És composta de tres arcs en gradació, llinda i timpà. Al damunt, i situada al mateix eix vertical que la porta, hi ha una finestra de dos arcs de mig punt en gradació i de doble esqueixada que, a l’exterior, és decorada amb un fris semicircular que presenta un motiu de dents de serra. Tres finestres més donen llum al temple; una és situada al bell mig de l’absis i les altre dues a la façana de migdia. Totes tres són de doble esqueixada.

A l’interior, la nau és coberta amb una volta apuntada. Els murs són recorreguts per una cornisa que també es reflecteix a l’exterior i que assenyala l’arrencada de la volta.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 

A l’exterior, l’absis és ornamentat amb un fris suportat per mènsules que no presenten cap tipus de decoració.

La façana oriental és coronada per un campanar d’espadanya de doble obertura.

L’aparell dels murs presenta una gran regularitat; és format per carreus de mida considerable i de dimensions semblants, alineats en fileres horitzontals. Aquest factor i el fet que les finestres siguin molt estilitzades —fonamentalment la de ponent— com a conseqüència d’un major allargament de l’eix vertical, com també que hom utilitzi ja la volta apuntada, duu a una data avançada dins el segle XII.

L’any 1981 s’inicià la campanya de restauració de l’edifici amb l’objectiu de consolidar-lo i de recuperar-ne l’aspecte primitiu

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-feliu-ermita-de-sant-feliu.html

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/168/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10028

Que Sant Feliu Africà  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble. 

ESGLÉSIA DEL GUINARDÒ JUSSÀ, ADVOCADA A L’ESPERIT SANT. BARCELONA

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Em cridaven l’atenció uns cartells  SALVEM L’ESGLÉSIA DEL BARRI DE L’ENDERROCAMENT ;  llegia de la història de l’església parroquial del Baix Guinardò –  trobo que  la paraula catalana jussà, hagués estat més apropiada -  està clar però, que a Barcelona la llengua “usual”  no és pas la catalana. L'any 1934 es va posar, solemnement, la primera pedra i es va iniciar la construcció de l'església, sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 27 d'agost de 1881 - Vic, 1 d'abril de 1966). Pocs mesos després ja hi havia una capella on celebrar els actes litúrgics, a l'espera de construir una nau més gran. En els  dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  , es va saquejar la capella, que no es va poder rehabilitar, precàriament, fins després de la victòria dels sediciosos.

L'any 1960 , essent alcalde  Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 [1] - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) es va obtenir el permís per a la construcció d'un nou temple, segons projecte de l'arquitecte Manuel Puig Janer (Monistrol de Montserrat, 1899-1965).

 Va ser inaugurat l'any 1967, essent  bisbe, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004), que substituïa a  Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972

Coincidia tot plegat amb la campanya “ volem Bisbes Catalans”  que la premsa  “ oficial” va silenciar, tant com li va ser possible.  Tornem a tenir “ bisbes no catalans  “Juan José Omella Omella (Cretas, Terol,  21 de abril de 1946)

L'edifici consisteix en una enorme nau rectangular presidida per una façana en forma de vitrall, de formes abstractes.

Els vitralls del presbiteri van ser afegits l'any 1998, obra de l'artista Josep Lluís Casanova, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email  castellardiari@gmail.com

https://beteve.cat/societat/feligresos-esglesia-esperit-sant-mobilitzen-salvar-enderroc/

 https://beteve.cat/societat/esglesia-esperit-sant-reduira-cedir-espai-facultat-ciencies-salut/

La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

Aixecava a la Sagrada Família, i a l’Esperit Sant,  la meva oració  amb el prec que l’elevessin a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!!!

CASA JOSEP MARTÍ CASALS. EL MASNOU. EL MARESME

 

El Ramon Parada Walker, publica una fotografia de la  Casa torre de Josep Marti (Can Millet) 1910, situada   a la Plaça de Catalunya, 13  del Masnou , la imatge  és anterior doncs a  transformació que duia a terme  l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravá (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - Barcelona, 7 de noviembre de 1919) per encàrrec de Josep Martí Casals (el Masnou, Maresme, 1858 - ?) i que convertiria  aquella casa pairal de tres plantes  ,  en una mansió modernista.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes

Quan a l’autoria de la transformació signa el plànol l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940), autor també de la transformació de l’edifici del  Casino del Masnou.

https://elmasnouterrademar.cat/arxiu/Roca_de_Xeix_30.pdf

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 1862-1940)  i  Pere-Jordi Bassegoda i Musté (Barcelona, 7 de febrer de 1892 — Barcelona, 20 de setembre de 1988) pare i fill, foren successivament arquitectes municipals del Masnou.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-jordi-bassegoda-muste

El meu infinit agraïment al Valentí Pons Toujouse 

Es va remodelar la façana afegint-hi balcons i elements ornamentals.

 A l'interior, els salons es van omplir de rica decoració i mobiliari.

 Al menjador hi destaquen la claraboia i els sostres ceràmics i pintats.

Al saló principal, dues pintures al·legòriques representen l'Argentina i Espanya.

Ho descriu Marta Ripol i Millet, una de les propietàries: "Va reformar la casa el 1901, a l'estil modernista, amb idees que va portar d'allà, d'Amèrica.

 Està decorada una mica a estil oriental, en les pintures del sostre s'hi veuen coses xineses.

I a les parets també s'hi veuen paisatges amb animals tropicals".

Com en moltes cases fetes per indians, les parets estan cobertes de pintures que evoquen paisatges exòtics.

https://www.ccma.cat/324/can-millet-les-cases-dindians-i-el-problema-de-la-preservacio-del-patrimoni/noticia/3112806/

Desprès de les eleccions municipals dutes a terme el 28.5.2023, en les que curiosament no aconseguia Vox cap regidor, i la presència de  les forces polítiques que aplicaven – i continuen aplicant – l’article 155 de la “ seva” Constitución, caldrà  veure quina decisió prendrà el nou Consistori en relació a aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Local.   

 

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D’ENCAMP.

https://www.bondia.ad/vist-i-no-vist/encamp-anys-50-2

Trobava   una fotografia, on apareix l’església de Santa Eulàlia d’encamp.   

De la Santa s’explica que  mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi criaven. 

Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, més concretament, del Desert de Sarrià, del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.

D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada: va morir a la creu.

L’església  d’Encamp , advocada a Santa Eulàlia és  d’origen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades els segles XVII i XX. 

El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És el campanar d'estil romànic llombard més alt del país amb tres pisos, alhora que presenta una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta.

L’absis romànic original va ser enderrocat l’any 1924.

El porxo data del segle XIV. 

De l'església cal destacar la pila baptismal romànica decorada amb arcuacions i flors de lis, tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i el nou vitrall, obra de l'artista ,  Agustí Ríos (Vilanova i la Geltrú, 1945)  resident a Encamp des de 1972 . 

L'església de Santa Eulàlia d'Encamp conserva el pòrtic més antic del Principat, al costat del qual hi ha el comunidor, una casa petita plena de simbolisme religiós on se celebrava el Consell del Comú, així com altres cerimònies per demanar empara i protecció contra les tempestes i els aiguats.

 És un dels pocs edificis d'aquest tipus que encara es manté dempeus al país.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-dencamp

https://museus.ad/ca/monuments/santa-eulalia-d-encamp

Ahir, 28.5.2023, es duien a terme eleccions municipals a Catalunya, avui, 29.5.2023, la victòria dels hereus de 18 de juliol de 1936, i dels que aplicaven – i apliquen – l’article 155 de la Constitución Española contra el Principat, és incontestable. 

Que Santa Eulàlia elevi a l’Altíssim  la nostre sempiterna pregaria, Senyor, desprès de més de 300 anys de travessia pel desert,  allibera al teu poble i retornar-li la llibertat !!!!

robert trilhe  (1902-1987).  vindicació de l’arquitecte de ràdio andorra

/

https://www.enricdilme.com/ajax_portfolio/510

https://www.enricdilme.com/sites/default/files/R%C3%80DIO%20ANDORRA%20edifici.pdf

MASIA DEL PAIRER O PAIRÉ. BESTRACÀ. BEGET. CAMPRODON, EL RIPOLLÈS/ LA GARROTXA SOBIRANA.

 El Matias En Mais Castanyer,  publicava fotografies de la Masia del Pairé, al nucli de Bestracà a Beget. Camprodon. Datades l’any 1918 i pertanyents  al Fons Valentí Fargnoli - Arxiu Mas

Llegia  a Patrimoni Gencat del Pairer o Pairé de  Beget. Camprodon; gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà.

És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals.

L'actual fàbrica correspon a les obres portades a terme durant el segle XVIII i part de la centúria següent. Disposa de baixos per a guardar el bestiar amb sis grans arcades de mig punt, planta noble amb escala exterior de pedra i els interiors estructurats a partir del menjador o sala de convits i golfes.

A la façana de llevant se li adossa un segon cos rectangular de planta baixa i dos pisos, on encara avui dia es pot observar una volta semi tapiada per una porta. Al costat d'aquesta arcada també s'aprecia una porta o obertura tapiada i una petita espitllera. La façana de llevant d'aquest cos pràcticament no té obertures, més que un parell de finestres a la cantonada nord-est.

Cabana situada davant l'era al costat de llevant del casal. Bastida amb carreus poc treballats, llevat dels cantoners. Tal com consta a la llinda, la va manar fer Martí Pujulà l'any 1775. Disposa de baixos, amb una àmplia arcada de mig punt, i pis superior amb accés interior. El teulat és a dues aigües i les teules estan col·locades a salt de garsa.

Al nord d'aquesta estructura, es troba una font o pou d'aigua i uns coberts parcialment enderrocats.

Entre aquest cobert i l'edifici del mas s'aprecien restes de parets enderrocades que podrien haver estat les restes de l'antiga capella del mas.

Llindes

Façana principal:

COSMA PUJOLAR

Y PAYRER ANY

D 28 A ? 17 3

Llinda de la cabana

MARTI PUJULA

A FETA SE: SOB:

ANY 177S

Ens agradarà rebre imatges de la grandiosa biblioteca, així com de la  capella particular – de la que en demanarem l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín ) , ambdues destruïdes l'any 1936.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, comportava un gran retrocés en tots els àmbits. 

El tàndem ( PSOE & PP ) en el període de la democraciola que succeïa a la dictadura, aconseguia arrabassar bona part dels drets socials, cívics i polítics que algunes persones de bona fe creien que havien recuperat.