L’Antoni Calvo Uribe publica la seva pàgina de facebook les vicissituds de la capella de la Mare de Déu de Montserrat
https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/posts/10220280834185146
http://www.badia-arquitectes.com/2012/03/19/sagristia-can-prat/
https://www.seu-e.cat/documents/1686281/6168756/fitxes_informacio.pdf/27182739-d32b-427c-8d22-d9257acf1841
Conjunt familiar format per diverses torres d’una mateixa família. La torre protegida, construïda el 1934, té planta baixa i dos pisos. Està situada en un terreny de forta pendent de tal manera que l’accés principal es produeix a peu la a l’alçada del pis, i es fa a traves d’un porxo.
Les façanes són molt planes, els balcons no sobresurten de la línia de façana, destaquen els pilars d’obra vista del porxo d’accés i del segon pis. La coberta és de teula àrab
A la volumetria original s’hi va afegir un annex de planta baixa i pis, adossat a la façana oposada a la de l’accés i es va cobrir la galeria del segon pis.
La capella es un edifici exempt de planta rectangular i coberta a dues aigües amb un petit campanar d’espadanya.
L’interior esta profusament decorat amb pintures dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data – si fos els cas – de naixement i traspàs d’ambdós pintors
El conjunt s’aixeca en el que eren els terrenys amb vinyes i oliveres de Can Prats que no s’havien recuperat de la plaga de la fil·loxera que va acabar amb el conreu de la vinya a tot Catalunya. En aquest terrenys s’hi van edificar algunes residències, els Badia foren els tercers en instal·lar-s’hi (1935), però la zona no es va urbanitzar fins el 1964.
El primer edifici del conjunt, la residència de la família va ésser encarregada per Francesc de Paula Badia i Tobella (Olesa de Montserrat 1895- Matadepera 1936, al paleta de Matadepera Josep Vall i Pi, l’arquitecte encarregat de l’obra fou Marcel·lí Padró, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en algun apareix citat com “contractista”.
El 10 de maig de 1936 s’inaugurarà la capella, beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Mª Marcet Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) amb pintures al seu interior dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.
Demanava les dades d’ambdós pintors a l’ Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya, i rebia un email de l’Eduard Puigventós López, en el que em contestava;
Segons petició d'Antonio Mora Vergés, els fem saber les dades que ens demanen:
Miquel Altisent i Domenjó (22/10/1898 - 31/01/1975)
Josep Franquesa i Garrós (11/09/1891 - 06/07/1943)
Atenció que el cognom no és Francesc sinó Franquesa.
En cap moment em va caldre esmentar la meva condició d’antic alumne dels Escolapis de Sabadell, escola de la que en tinc gratíssims records.
Posteriorment s’hi han anat construint altres torres per la família.
http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-ntra-sra-de-montserrat-capella.html
https://milenarimatadepera.files.wordpress.com/2013/01/tom-iv_cataleg.pdf
https://elmon.cat/monterrassa/matadepera/matadepera-tindra-mapa-patrimoni-cultural
Havíem fet una publicació al Diari de Castellar del Vallès, una publicació digital que sembla molestar bàsicament, als que tot el que té relació amb Catalunya i els catalans els desagrada.
El servidor http://blogscat.com/ que ens facilitava la publicació ha estat i està sotmès a constants atacs.
Ens doldria perdre una eina més de les poques que recolzen encara la nostra llengua i la nostra cultura.
No se’ns acut però, altra cosa que demanar la intercessió de la Marededéu de Montserrat, perquè una vegada més en faci de mitjanera davant l’Altissim.
divendres, 31 de juliol del 2020
dimecres, 29 de juliol del 2020
TENIU DADES DE L’AUTOR I/O LA HISTÒRIA DE L’EDIFICI QUE DÓNA AIXOPLUG AL CONSISTORI LOCAL D’ALTAFULLA?. EL TARRAGONÈS.
El Raul Pastó Ceballos retratava en blanc i negre l’edifici que aixopluga el Consistori d’Altafulla, a la comarca del Tarragonès, que atesa la manca de dades hem de suposar que s’aixecava en un termini MOLT breu, i en el màxim secret. Com en els cas dels ‘ponts del diable’, podem suposar-hi la participació del ‘maligne’ , oi?
Llegia a la pàgina ‘oficial ‘; l’actual edifici es va aixecar l’any 1802 a la plaça del Pou, on hi havia hagut la bassa de l’època medieval. Fa de mal llegir , allò de ‘autor desconegut’, oi?.
És un edifici rectangular, porticat amb arcs de mig punt i balcons.
El 1999 va ser restaurat i s’hi va adjuntar l’antiga fàbrica de cintes que es trobava al darrere. Cap dada tampoc – els mals costums s’han de mantenir costi el que costi - de l’autor de la restauració/reforma/ampliació.
En el seu interior s’hi poden veure diverses obres d’art: un capitell trepat del segle IV, la reproducció de l’estàtua d’Antonius i un mosaic; totes tres peces procedents de la Vil·la romana dels Munts. A més, hi ha exposada una bona col·lecció d’obres d’art, pictòriques principalment, una gran peça de ceràmica de Martí Royo i Tàrraga (Hospitalet de Llobregat, 20 de gener de 1949 - Altafulla, 18 de juliol de 1997) o alguns documents curiosos procedents de l’Arxiu Municipal.
La sala de comissions ha estat batejada amb el nom del Pintor, Josep Sala Llorens ( Barcelona 13.11.1928 + Altafulla, 25 de juny de 2010)”. L'espai està presidit per un quadre de grans dimensions de l'artista, que porta per títol "Groc 2002".
No trobava cap referencia a que l’edifici acollis en algun moment les escoles públiques, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Llegia a la pàgina ‘oficial ‘; l’actual edifici es va aixecar l’any 1802 a la plaça del Pou, on hi havia hagut la bassa de l’època medieval. Fa de mal llegir , allò de ‘autor desconegut’, oi?.
És un edifici rectangular, porticat amb arcs de mig punt i balcons.
El 1999 va ser restaurat i s’hi va adjuntar l’antiga fàbrica de cintes que es trobava al darrere. Cap dada tampoc – els mals costums s’han de mantenir costi el que costi - de l’autor de la restauració/reforma/ampliació.
En el seu interior s’hi poden veure diverses obres d’art: un capitell trepat del segle IV, la reproducció de l’estàtua d’Antonius i un mosaic; totes tres peces procedents de la Vil·la romana dels Munts. A més, hi ha exposada una bona col·lecció d’obres d’art, pictòriques principalment, una gran peça de ceràmica de Martí Royo i Tàrraga (Hospitalet de Llobregat, 20 de gener de 1949 - Altafulla, 18 de juliol de 1997) o alguns documents curiosos procedents de l’Arxiu Municipal.
La sala de comissions ha estat batejada amb el nom del Pintor, Josep Sala Llorens ( Barcelona 13.11.1928 + Altafulla, 25 de juny de 2010)”. L'espai està presidit per un quadre de grans dimensions de l'artista, que porta per títol "Groc 2002".
No trobava cap referencia a que l’edifici acollis en algun moment les escoles públiques, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
dilluns, 27 de juliol del 2020
IN MEMORIAM DE LES FRANCISCANES MISSIONERES DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.
Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Val a dir però, que la tasca no és senzilla, el franquisme va deixar entre nosaltres un virus molt perillós, la desinformació, el desinterès, el foment de la incultura i per descomptat l’odi a tot el que tingui que veure amb Catalunya i/o els catalans.
Val a dir, que se’n surten força bé, dissortadament.
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/
Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció , que va començar la primera escola a la població de La Garriga, l’any 1859.
Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció
Carrer Cardedeu, 25; 08530 La Garriga (Barcelona)
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_82/AST_82_617.pdfció
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, el Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Val a dir però, que la tasca no és senzilla, el franquisme va deixar entre nosaltres un virus molt perillós, la desinformació, el desinterès, el foment de la incultura i per descomptat l’odi a tot el que tingui que veure amb Catalunya i/o els catalans.
Val a dir, que se’n surten força bé, dissortadament.
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/
Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció , que va començar la primera escola a la població de La Garriga, l’any 1859.
Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció
Carrer Cardedeu, 25; 08530 La Garriga (Barcelona)
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_82/AST_82_617.pdfció
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, el Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
dissabte, 25 de juliol del 2020
LA SÍNIA CONEGUDA COM TORRE DE MOLLET AL TERME DE BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ, TARRAGONA
El Juan Navazo Montero retratava des de l’altre costat del riu Ebre, l’edifici conegut com la “ torre de Mollet”, que malgrat la seva ubicació a tocar del riu Ebre, era una sínia de tracció animal formada per dos cossos: el primer i més pròxim a la riba del riu és de planta el·lipsoïdal i la seva part central és una obertura o pou on devia d'estar emplaçada la roda de la sínia que, amb els catúfols, muntaven l'aigua del riu. En l'actualitat hi ha instal·lat un motor per a pujar-la. Adossada a aquesta primera torre es troba una altra, de més alçada, planta circular, feta també amb pedres i morter, i amb una escala de cargol interior que ens condueix a una espècie de mirador, que és la part superior de la primera torre i fins a un dipòsit d'aigua situat a dalt de tot de la torre circular.
Ambdues torres estan arrebossades i presenten senyals d'haver rebut impactes de bala, probablement a l'època en que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el regim LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i que desprès de la victòria batejaven – amb l’indisimulat entusiasme de la Jerarquia de l’Església Catòlica com “Guerra Civil”.
A l'exterior de l'estructura hi ha indicis, degut a l'aspecte del sòl i per les restes d'un eix central, de que allí estava emplaçat l'engranatge que impulsat pel "mulo" movien la sínia.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de Tortosa, de la comarca de l’Ebre jussà, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Ambdues torres estan arrebossades i presenten senyals d'haver rebut impactes de bala, probablement a l'època en que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el regim LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i que desprès de la victòria batejaven – amb l’indisimulat entusiasme de la Jerarquia de l’Església Catòlica com “Guerra Civil”.
A l'exterior de l'estructura hi ha indicis, degut a l'aspecte del sòl i per les restes d'un eix central, de que allí estava emplaçat l'engranatge que impulsat pel "mulo" movien la sínia.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de Tortosa, de la comarca de l’Ebre jussà, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
divendres, 24 de juliol del 2020
LA CAPELLA DEL MAS DE L’ANGUERA DE FALSET ESTÀ O ESTAVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA MERCÈ?. EL PRIORAT. TARRAGONA
El Raul Pastó Ceballos retratava el mas de l'Anguera , a les afores del municipi de Falset , a uns 2 km en direcció a Bellmunt del Priorat.
S’explica que el nom de la capital de la comarca i del Priorat històric, fa referencia literal al fet que es tractava de la setena població que en formava part, FA EL SET [ FALSET]
https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/paisatge/publicacions/Cataleg_paisatge_camp_tarragona/doc/cp_tgn_bloc6_11_20.pdf
Al Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona , s’explica que l’edifici s’aixecava a darreries del segle XVIII damunt de les restes d'una construcció anterior.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/falset/mas-anguera
Cal destacar el sistema de conducció d'aigua, d'una notable complexitat i inversió per a la seva època.
En el conflicte bèl·lic que es generava per la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fet ignominiós que els guanyadors batejarien – emprem el mot, perquè la Jerarquia de l’Església Catòlica va participar de forma activa i entusiasta – com “Guerra Civil” , el mas es va convertir en un hospital de campanya, i malgrat que fou un objectiu militar, sortosament no va ser malmès pels bombardejos.
El descriu com un conjunt format per diversos edificis. El principal, bastit amb maçoneria arrebossada i pintada, presenta una planta irregular on s'han anat afegint diversos cossos al llarg del temps. Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal es compon de tres portes, la principal de mig punt adovellada i amb la inscripció 1794, i una finestra, a la parta baixa. Al primer pis trobem dos balcons i quatre finestres, i una galeria formada per 13 finestres d'arc de mig punt a les golfes. D'aquesta construcció cal destacar també el sistema de subministrament d'aigua que es va realitzar mitjançant un aqüeducte que travessa el barranc i que arribava fins a una bassa amb uns rentadors annexes, i la capella que suposen dedicada a la Marededéu de la Mercè, orde en al que ingressaria la filla de la casa Mariana Trilla I Anguera ( Falset, 26 de Juliol de 1831 + Saragossa, 26 de Desembre de 1873)
https://www.mercedariasmisioneras.org/espiritualidad/co-fundadores/mariana-trilla-i-anguera/
En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).
La capella, de petites dimensions, es troba adossada al cos principal i presenta una planta rectangular, una nau i absis poligonal. La nau està coberta amb volta de canó que arrenca d'un fris continu i llunetes. La façana es caracteritza per una porta cegada i un ull de bou a la part superior. Remata la construcció un campanar d'espadanya fet d'obra. L'edifici s'ha bastit de maçoneria i obra arrebossada i a l'interior el paviment és de rajoles i les parets estan enguixades.
https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Cerqueu la publicació : FALSET I LES SEVES CAMPANES
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
S’explica que el nom de la capital de la comarca i del Priorat històric, fa referencia literal al fet que es tractava de la setena població que en formava part, FA EL SET [ FALSET]
https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/paisatge/publicacions/Cataleg_paisatge_camp_tarragona/doc/cp_tgn_bloc6_11_20.pdf
Al Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona , s’explica que l’edifici s’aixecava a darreries del segle XVIII damunt de les restes d'una construcció anterior.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/falset/mas-anguera
Cal destacar el sistema de conducció d'aigua, d'una notable complexitat i inversió per a la seva època.
En el conflicte bèl·lic que es generava per la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fet ignominiós que els guanyadors batejarien – emprem el mot, perquè la Jerarquia de l’Església Catòlica va participar de forma activa i entusiasta – com “Guerra Civil” , el mas es va convertir en un hospital de campanya, i malgrat que fou un objectiu militar, sortosament no va ser malmès pels bombardejos.
El descriu com un conjunt format per diversos edificis. El principal, bastit amb maçoneria arrebossada i pintada, presenta una planta irregular on s'han anat afegint diversos cossos al llarg del temps. Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal es compon de tres portes, la principal de mig punt adovellada i amb la inscripció 1794, i una finestra, a la parta baixa. Al primer pis trobem dos balcons i quatre finestres, i una galeria formada per 13 finestres d'arc de mig punt a les golfes. D'aquesta construcció cal destacar també el sistema de subministrament d'aigua que es va realitzar mitjançant un aqüeducte que travessa el barranc i que arribava fins a una bassa amb uns rentadors annexes, i la capella que suposen dedicada a la Marededéu de la Mercè, orde en al que ingressaria la filla de la casa Mariana Trilla I Anguera ( Falset, 26 de Juliol de 1831 + Saragossa, 26 de Desembre de 1873)
https://www.mercedariasmisioneras.org/espiritualidad/co-fundadores/mariana-trilla-i-anguera/
En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).
La capella, de petites dimensions, es troba adossada al cos principal i presenta una planta rectangular, una nau i absis poligonal. La nau està coberta amb volta de canó que arrenca d'un fris continu i llunetes. La façana es caracteritza per una porta cegada i un ull de bou a la part superior. Remata la construcció un campanar d'espadanya fet d'obra. L'edifici s'ha bastit de maçoneria i obra arrebossada i a l'interior el paviment és de rajoles i les parets estan enguixades.
https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Cerqueu la publicació : FALSET I LES SEVES CAMPANES
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
CAPELLA DERA MAIR DE DIU DERA PIETAT. BOSSÒST. TESTIMONI EN PEDRA D’UN PERIODE DE FOSCOR I POR.
La Guillermina Subirá Jordana m’enviava un dels seus excel·lents treballs; en aquesta ocasió reproduïa una xerrada amb l’Aníbal Rodríguez de Castro, l’únic fill viu de Teodora de Castro Garcia , mestra de Peralba, terme avui de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera, procedent de Tarancón que va patir un consell de guerra i morí relativament jove a Lleida.
En la xerrada recordaven el Servicio Militar Obligatorio que l’Aníbal Rodríguez de Castro, feia juntament amb el seu germà a Bossòst, a la Vall d’Aran, i explica que feien servir com a menjador per la tropa la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus que es troba situada al punt quilomètric 180 de la carretera N-230 a Bossòst.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4579
https://www.valdaran.com/listing-item/capella-dera-mair-diu-dera-pietat/
http://imatgesmaria.blogspot.com/2016/08/capella-de-la-verge-de-les-neus-i-verge.html
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/261992-Text%20de%20l'article-398752-1-10-20150226.pdf
Patrimoni Gencat la descriu com una capella de planta rectangular, d’una sola nau. En el seu interior hi ha dues arcades de fusta que reposen sobre columnes de maó massís adossades a la paret.
La porta d’entrada està situada a la cara est.
Consta d’una obertura i d’una espadanya al capdamunt.
El presbiteri és encarat a oest (no té absis).
A la paret de migdia hi ha incorporada la sagristia.
La porta d’entrada és amb arc de mig punt i adovellada. Aquesta dovella està situada a la clau de la volta de l’arcada i té una inscripció amb la data de construcció de la capella (1577).
De l’ús profà que tenia durant la dictadura del general Franco no se’n fa cap esment, al Régimen TOT, esglésies, escoles, hospitals,..., li semblava secundari, l’exercit ERA la màxima prioritat; no va ser la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus, l’única que es va ‘reciclar’ per a usos militars, bona part del santoral catòlic va ser ‘cridat a files’, i a dia d’avui molts/moltes continuen en ‘servicio activo’
Bossòst ha donat fills il·lustres, Juan Blázquez Arroyo (Bossost (Val d'Aran) 1914 - Rabat (Marroc) 1974)
Poques persones recorden la ‘invasió de la Vall d’Aran’ que va venir a confirmar que NO CAL ESPERAR RES de les mal dites democràcies occidentals.
https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853616_850215.html
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
En la xerrada recordaven el Servicio Militar Obligatorio que l’Aníbal Rodríguez de Castro, feia juntament amb el seu germà a Bossòst, a la Vall d’Aran, i explica que feien servir com a menjador per la tropa la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus que es troba situada al punt quilomètric 180 de la carretera N-230 a Bossòst.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4579
https://www.valdaran.com/listing-item/capella-dera-mair-diu-dera-pietat/
http://imatgesmaria.blogspot.com/2016/08/capella-de-la-verge-de-les-neus-i-verge.html
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/261992-Text%20de%20l'article-398752-1-10-20150226.pdf
Patrimoni Gencat la descriu com una capella de planta rectangular, d’una sola nau. En el seu interior hi ha dues arcades de fusta que reposen sobre columnes de maó massís adossades a la paret.
La porta d’entrada està situada a la cara est.
Consta d’una obertura i d’una espadanya al capdamunt.
El presbiteri és encarat a oest (no té absis).
A la paret de migdia hi ha incorporada la sagristia.
La porta d’entrada és amb arc de mig punt i adovellada. Aquesta dovella està situada a la clau de la volta de l’arcada i té una inscripció amb la data de construcció de la capella (1577).
De l’ús profà que tenia durant la dictadura del general Franco no se’n fa cap esment, al Régimen TOT, esglésies, escoles, hospitals,..., li semblava secundari, l’exercit ERA la màxima prioritat; no va ser la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus, l’única que es va ‘reciclar’ per a usos militars, bona part del santoral catòlic va ser ‘cridat a files’, i a dia d’avui molts/moltes continuen en ‘servicio activo’
Bossòst ha donat fills il·lustres, Juan Blázquez Arroyo (Bossost (Val d'Aran) 1914 - Rabat (Marroc) 1974)
Poques persones recorden la ‘invasió de la Vall d’Aran’ que va venir a confirmar que NO CAL ESPERAR RES de les mal dites democràcies occidentals.
https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853616_850215.html
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
ESGLESIA DE SANT LLORENÇ I SANT PAU DE MONT. VIELHA E MITJARAN.
La Rosa Cequiel publica fotografies de l’Església parroquial de Sant Llorenç i Sant Pau de Mont a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) , Patrimoni Gencat ressalta que conserva encara elements romànics i barrocs.
L’església originàriament romànica, presenta actualment nombrosos afegits; aquests remodelatges afecten sobre tot la supressió de l'absis semicircular, l'afegiment de capelles (segle XVIII), construcció d'una nova portalada (segle XVIII), porxada del mur de migdia, etc.
Encara però, es pot observar l'entrada romànica original que actualment roman tapiada; es tractava d'un portal d'arcada de mig punt i dovellada.
Fotografia. Elisa Ros i Barbosa, 1982. Responsable del Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran
L'entrada actual correspon a l'any 1721, tal com resa la llinda de la porta.
Presenta capelles afegides a Nord i a Sud (segle XVIII), i té campanar, de construcció recent, adossat a l'extrem W
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
L’església originàriament romànica, presenta actualment nombrosos afegits; aquests remodelatges afecten sobre tot la supressió de l'absis semicircular, l'afegiment de capelles (segle XVIII), construcció d'una nova portalada (segle XVIII), porxada del mur de migdia, etc.
Encara però, es pot observar l'entrada romànica original que actualment roman tapiada; es tractava d'un portal d'arcada de mig punt i dovellada.
Fotografia. Elisa Ros i Barbosa, 1982. Responsable del Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran
L'entrada actual correspon a l'any 1721, tal com resa la llinda de la porta.
Presenta capelles afegides a Nord i a Sud (segle XVIII), i té campanar, de construcció recent, adossat a l'extrem W
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)















