CASAL DELS MARGARIT. SANT GREGORI. GIRONA

Retratava l’edifici de planta quadrangular amb un pati interior i amb una torre de defensa adossada a l'angle sud-oest, que es coneix per la contrada com Casal dels Margarit, la descripció de patrimoni Gencatn ens diu que l’edifici es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. Les parets portants són de pedra morterada, arrebossada a les façanes i amb carreus ben tallats emmarcant les obertures i les cantonades de les façanes. A la façana principal, encarada cap al sud, els ampits de les finestres són fets amb pedra motllurada i la porta d'accés és d'arc de mig punt i emmarcada per dovelles de pedra. A la part superior, es conserven restes de mènsules de pedra. A la façana de llevant hi ha una finestra biforada amb arquets trilobats protegida per una reixa de ferro. La coberta és de teula àrab a vàries pendents i acabada amb un ràfec de doble filera de rajoles pintades. La torre és de planta rectangular, molt modificada, amb una galeria coberta a la part superior que aprofita els antics merlets.

Al segle XIV els Margarit de Sant Gregori tenien una bona posició econòmica i títol nobiliari, però no formaven part de l'alta noblesa, sinó que eren cavallers amb dret a usar el seu escut o armes heràldiques. Era membre d'aquesta família Joan de Margarit i de (Girona, 1422 - Roma, 1484) , que fou bisbe de Girona. Essent Cardenal a Roma continuà governant la diòcesi de Girona i signava Cardenal de Girona. També exercí d'ambaixador a Itàlia i intervingué a les Corts Catalanes. La seva vinculació al poble de Sant Gregori el portà a fer estades al "Castell" o solar dels Margarit, del qual n'era hereu.

Columna del Palau episcopal, de Girona. Segles XV-XVI. [Foto cedida por Francisco Lerena Aracil].

També era de la família el bisbe Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) , nebot del Cardenal Margarit. Fou bisbe de Girona entre 1534 i 1554, i el 50è President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524)

La casa en l’actualitat acull – imaginem que no amb la freqüència que voldrien - cerimònies de casament, festes familiars,....

ESGLÉSIA DE SANT MEDIR. CARTELLÀ. SANT GREGORI. GIRONA

L'origen de l’església de Sant Medir de Cartellà, a Sant Gregori, província de Girona, s'ha de buscar en el temple que bastiren els monjos del monestir de Sant Medir, probablement una construcció preromànica de la qual no en queden restes. Més tard fou refeta o substituïda per una de romànic llombard que ha anat sofrint variacions al llarg dels segles.
El segle XVIII, amb els diners ‘d’Amèrica’, va patir importants reformes o ampliacions.

Possiblement el Monestir de Sant Medir fou fundat a principis del segle IX (any 820), a mitjans del segle X els monjos abandonaren el monestir i l'església es convertí en una simple parròquia i durant segles depengué del Monestir de Santa Maria d'Amer.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església de planta rectangular absis posterior i cossos afegits lateralment. Coberta de teula àrab a dues vessants. Parets portants de pedra amb carreus a les cantonades i a la porta d'accés, feta amb brancals i llinda de pedra motllurada. A l'angle dret de la façana principal hi ha adossat un cos cilíndric construït amb carreus ben tallats, en el seu interior hi ha una escala de cargol de pedra per accedir al campanar de planta quadrada i carreus a la part superior. A la part posterior es conserva l'absis romànic. L'església originàriament havia tingut una sola nau amb absis, posteriorment se li va afegir una altra nau paral•lela i capelles laterals. La nau original és coberta amb volta de canó. Les parets interiors són arrebossades i pintades de color blanc, deixant vistos els elements de carreus.

Al davant, ressalta el fossar de terra volcànica.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici que fa ‘ millor cara’ que la veïna església de Sant Feliu, de la que des d’aquí es veu el campanar. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, dades com aquesta son les que diferencien les ‘nacions civilitzades’ de la resta, està clar que Catalunya – mal que ens pesi, que ens pesa – està encara lluny d’assolir aquella categoria.

Al cens de 1857 consten 2.283 ànimes a Sant Gregori , aquesta xifra no es superarà fins al cens de 1960 amb 3.840 habitants, que es quasi doblarien al cens de 1970 amb 6469 veïns, per caure fins als 1625 l’any 1981 – no tinc constància de la caiguda de cap bomba atòmica en aquesta zona, algú té una explicació raonable ?. - , l’any 2014 es tancava amb 3.464 habitants.

SANT FELIU DE CARTELLÀ. SANT GREGORI. GIRONA

Retratava l’església de Sant Feliu de Cartellà al terme de Sant Gregori, a la província de Girona, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular estructurat interiorment en una sola nau, capelles laterals i absis a la part posterior. Les parets portants són de carreus ben tallats a la façana principal i de maçoneria amb restes d'arrebossat a la resta de façanes. La coberta és de teula àrab a dues vessants acabada amb un ràfec d'una filera de teula i una de rajola pintada. La façana principal presenta un portal d'estil renaixentista fet amb pedra nummulítica de Girona, igual que les cantonades, amb pocs elements ornamentals. El campanar es troba adossat en un lateral de la part posterior, és de planta quadrada amb un alt basament i el remat final és de planta octogonal amb unes arcades en forma d'arc de mig punt. Adossat al cantó esquerra hi ha l'antiga rectoria de l'any 1700 i a la banda dreta el cementiri.

En un document del segle XI (1035) es fa referència a l'església de Sant Feliu de Cartellà, possiblement en aquesta època ja era una construcció romànica. En el mateix lloc hi ha constància de l'existència d'una capella preromànica del segle IX.

L'actual església és del segle XVIII, feta amb els diners ‘d’Amèrica’

L'any 1984 va ser restaurada.

Al costat hi ha l’edifici de l’escola pública del que m’agradaria saber la data en que s’aixecava i el seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al cens de 1857 consten 2.283 ànimes , aquesta xifra no es superarà fins al cens de 1960 amb 3.840 habitants, que es quasi doblarien al cens de 1970 amb 6469 veïns, per caure fins als 1625 l’any 1981 – no tinc constància de la caiguda de cap bomba atòmica en aquesta zona, algú té una explicació raonable ?. - , l’any 2014 es tancava amb 3.464 habitants.

ESGLESIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU . BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava la façana de l’església parroquial de Benifallet, advocada a l’Assumpció de la Marededéu ,  la descripció – telegràfica – de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb contraforts i capelles laterals.

La façana és de composició simètrica, amb un cos central on es troba la porta d'accés a l'església, amb un arc de mig punt, elements decoratius molt sobris i l'arrencada de dues torres. Una de les torres no va arribar a aixecar-se i l'altra va ser restaurada després de la Guerra Civil, on es troba el campanar.

La coberta és de teules, a doble vessant. Sobre l'entrada hi ha un rosetó i finestres laterals en cada una de les capelles.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava de lluny l’església DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI, ubicada al barri del Calvari de Benifallet, a la part alta del nucli urbà. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant. La porta principal i original del temple és feta en arc de mig punt perfectament adovellat. Damunt seu, una mica desplaçat, es troba el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicativa), es troba situada al carrer de l'Ermita, i com es trobava tancada el dia de la nostra visita, no podíem accedir a l’església.

Llegia que a l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet situada al presbiteri. Al peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyol tenien les seves sepultures en els segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb les inscripcions llatines. Es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església. destaca el calvari on hi ha petites capelletes que representen la vida de Nostre Senyor.

https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/

Entenem totes les polítiques de ‘seguretat’ que s’apliquen arreu i que en la seva major part, només serveixen per complicar l’existència de les persones que no tenen cap intenció de delinquir; feu-vos però una reflexió, avui els bancs us envien als caixers automàtics i es queixen de la ‘desafecció’ dels clients/ciutadans, l’església catòlica té habitualment tancats els seus centres de culte – amb l’excepció dels que tenen interès turístic, i on cal pagar una entrada-, la jerarquia és queixa també de la ‘desafecció’ dels fidels/ciutadans; recordeu aquells dies en que a les caixes hi havia persones a les finestretes que no sols t’atenien sinó que s’interessaven per les activitats, la família, ... , i dels temples oberts a tothora on s’hi podia entrar sempre que necessitaves un moment de recolliment i/o de pregaria ?. No hi ha ‘desafecció’ , sinó DESATENCIÓ, tant als bancs com als temples.

Esperem que el Senyor posi remei a una cosa i altra.

 L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1935, Carrer de la capella de Benifallet

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7547/rec/4

https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/
http://www.elpuntavui.cat/article/7995-la-joia-de-benifallet.html

https://ipcite.cat/recursos-documentals/3319

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA METAMORFOSIS DE L’ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Joan Abril i Guanyabens (Mataró, abril de 1852 - Tortosa, juliol de 1939) va ser l’autor de la imponent església del Roser (1914) al barri de Ferreries.

La primera pedra es va col•locar el 4 de desembre del 1911 i les obres es van acabar el 25 de juny del 1914. 

Com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República, va patir importants desperfectes , fou reconstruïda de forma matussera per "Regiones Desvastadas", que eliminà la major part d'efectes decoratius i escapçà el campanar. Ens agradarà saber qui va ser l’autor de la ‘reconstrucció’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu; edifici situat vora el pont de l'Ebre, al marge esquerre del riu. Consta de planta rectangular de tres naus, dividides a la vegada en quatre trams, i absis semicircular corresponent només a la nau central. A les naus laterals hi ha una petita capella i la sagristia. Les dimensions en planta són 40 metres x 20 metres . Les naus laterals no tenen accés directe des de l'exterior, i foren concebudes com a capelles intercomunicades.

En alçat, la nau central té major alçada, aprofitada per col•locar en el desnivell una tribuna cega i ulls de bou circulars en el nivell superior. La separació entre nau central i laterals es realitza mitjançant arcades de mig punt amb pilars compostos intermedis que es perllonguen a la nau central fins els arcs torals de la volta. A part dels ulls de bou, hi ha finestres apuntades en el presbiteri. Les finestres de les naus laterals han estat, com les de la tribuna, cegades a l'interior. Són estretes i amb arc de mig punt en el primer cas i rectangulars en el segon. En el tram dels peus es troba el cor i el vestíbul, aïllat de l'interior i comunicat amb una porta. Voltes d'aresta.

L'exterior reflecteix l'estructura interior. Presenta tres accessos, el principal i dos laterals. En tots tres el cos que els engloba té remat superior triangular. A l'angle esquerre de la façana s'aixeca el campanar de 53 metres d'alçada i secció quadrada.

La decoració és austera, limitada en el nivells de separació de les naus laterals, tribuna i arcuacions d'inspiració llombarda sota els ràfecs superiors. Especialment a la façana es juga amb aquestes i la forma de mig punt de les finestres per donar efectes estètics. Hi ha restes de l'antiga decoració escultòrica a la portada de sobre el carrer del Pont. Cada tram de nau lateral disposa d'un retaule. La majoria, com el del presbiteri, són neogòtics.

Fotografia de la Cinta Llatje

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.

Que la Marededéu del Roser, elevi des de Tortosa la nostra pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!

CASA DE LA MISERICORDIA. SEU FUNDACIONAL DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES DE LA CONSOLACIÓ. JESÚS, TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

No trobava cap dada de l’edifici, quan es va fer, qui en va ser l’autor,..., en la meva recerca aclaria que l'aprovació diocesana per a dur a terme l’activitat religiosa es donava el 6 d'abril de 1857. Maria Rosa Molas i Vallvé (Reus, 24 de març de 1815 - Tortosa, 11 de juny de 1876) fou nomenada superiora de les germanes de la Casa de Misericòrdia, que renoven els seus vots i obren el noviciat.

Un any més tard, el 14 de novembre de 1858, prenen el nom de Congregació de Germanes de la Consolació, ja que "las obras en que de ordinario se ejercitan las hermanas se dirigen todas a consolar", constituint-se com a congregació religiosa amb constitucions i superiora diferenciades.

A partir del 1871, la congregació es posa sota l'advocació de la Mare de Déu de la Consolació, prenent el nom actual de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació.

http://museomariarosa.blogspot.com.es/2008/11/tortosa-casa-de-misericordia.html

Sou pregats de fer-nos saber qui va ser l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com, també voldríem rebre imatge si dades de TOTS els col•legis que va obrir la Congregació de les Germanes de la Consolació a Catalunya, abans de la dictadura franquista, tenim constància de l’existència dels de : Mòra d’Ebre, Reus , Roquetes, Tortosa, Ulldecona,.... , per endavant gràcies.